S’està lliurant una guerra als nostres carrers. És la guerra del poder contra la supervivència.
Després de l’incendi a Badalona, on van morir 3 persones, més de 20 van ser ferides i més d’un centenar van perdre la casa, aquesta setmana hi ha hagut el desnonament de la Hayat, amb el resultat de tres persones detingudes i una ferida per un cop de porra al cap. L’endemà van ser desnonades quatre famílies amb menors del bloc Gayarre a Sants, incloent-hi un nadó de només 10 dies.
Tampoc no oblidem com, abans de tot això, la Guàrdia Urbana de Barcelona va disparar dos trets a una persona sense sostre, i quasi la mata. Recordem totes les persones que cada hivern moren a causa del fred que es passa al carrer, i a qui se suïcida perquè no podrà pagar el següent mes de lloguer.
Ens esclata a la cara una realitat amb la qual convivim i massa sovint ignorem. El racisme i la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne condemnen una part de la societat a situacions extremes. La condemnen a mort.
Necessitem una resposta a l’altura. Una resposta construïda des de la part més desposseïda de la societat, des de les persones més precàries. Una resposta horitzontal, des de l’humiltat i l’honestedat cara enfora i cara endins. No podem deixar ningú enrere.
Agafant com a eix la solidaritat, prenent consciència de la diversitat de vivències. Entenent-nos i ajudant-nos mútuament, defensant-nos colze a colze, i en estat de constant aprenentatge. Des de la creativitat, buscant cada dia noves formes de resistir i passar a l’ofensiva.
Hem de continuar teixint xarxes veïnals, posant el cos a cada desnonament, obrint cases que estiguin buides i habitant-les. Hem de continuar recolzant-nos, estimant-nos, formant-nos i defensant-nos. Perquè només ens tenim a nosaltres.
S’està lliurant una guerra als nostres carrers. Una guerra contra nosaltres. Una guerra que es mereix una resposta a l’altura.