Davant la crisi climàtica que està ocupant l’agenda internacional aquesta setmana, considerem que el problema és més profund del que ens estan explicant. Aquest drama ecològic és estructural, fruit d’un sistema capitalista basat en el creixement continu i sense fre. Evidentment, sempre a costa del Sud global i de les pobres. El model de vida actual no és sostenible per a tota la població a mitjà termini: i aquí està la clau del problema. Quan parlarem de refugiades climàtiques? Les morts al Mediterrani, així com els conflictes bèlics dels últims anys (Afganistan, Irak, Líbia, Síria…) també van lligats a tot això.
Ens han convençut que les responsables de l’emergència climàtica som nosaltres: les precàries que no estalviem energia i aigua a casa, les que no comprem eco, a granel i de proximitat. I evidentment que un dels passos que hem de donar va en aquesta direcció: com a col·lectiu llibertari conscienciat intentem portar totes aquestes premisses dia a dia, a les nostres pràctiques quotidianes i col·lectives. Però som nosaltres realment les responsables? Quin impacte té que tot un barri tingui una alimentació ecològica, davant la indústria del plàstic, liderada per titans del capitalisme com Coca Cola? Quin és el valor que té comprar productes de proximitat quan les polítiques europees són les més proteccionistes i s’aprofiten de l’explotació de països més oprimits? I més enllà, qui es pot permetre aquesta vida d’impacte zero? Potser el que volen és que les pobres deixem de contaminar perquè les riques puguin seguir anant en cotxe i viatjant per tot el món. I de passada, fent dels productes ‘eco’ el nou negoci, l’anomenat “capitalisme verd”. I què hi ha de la Injustícia Climàtica? El model energètic actual, basant en l’extracció exponencial de matèries primeres, és una altra de les principals causes del “Canvi Climàtic”. Explotem els Suds per nodrir els Nords d’energia, mentre destrossem la terra i la vida. De la mateixa manera, la indústria de l’alimentació opera amb lògiques calcades, amb la consegüent explotació humana, animal i de la terra.
Sabem que només aconseguirem un canvi real si assumim que hem de decréixer com a societat. No podem viure com fins ara: el model de consum actual no és sostenible. Però estem disposades a decréixer? Si volem seguir habitant el planeta terra, no tenim més remei que transformar les nostres vides i assumir que haurem de perdre hàbits que ens fan la vida més complexa i suposadament “més fàcil”, sobretot les que habitem a l’anomenat “Primer Món”. I això només serà possible amb un canvi de sistema social, polític i econòmic, ja que l’apocalipsi climàtica és la darrera conseqüència del capitalisme. Estem fartes que ens tractin per ximples, els governs fa dècades que són conscients del desastre climàtic: demanar-los que ho solucionin és ensopegar amb la mateixa pedra. No hem d’esperar que els governs salvin el planeta, hem de salvar el planeta dels governs.
És per tot això que apostem per un activisme que reforci el suport mutu entre les de baix. Ens hem de protegir de la violència del capitalisme: necessitem més solidaritat i eines d’empoderament. Un exemple són els sindicats d’habitatge, que lluiten per molt més que per defendre llars: demostren que la solidaritat i l’acció directa són la forma més efectiva per doblegar a les que ens oprimeixen diàriament -que s’aturi un enderroc també vol dir una casa menys a terra i una construcció menys a aixecar, amb el consegüent impacte ecològic. Com també apostem pels sindicats laborals per fer front a la precarització, construint la resistència del demà.
L’únic ecologisme possible és el que es crea entre la gent organitzada, des de la base i apuntant clar a les grans responsables d’aquest desastre. Només així les nostres petites accions diàries tindran valor i força col·lectiva i no es veuran minvades per polítiques que segueixin permetent a les grans indústries acabar amb els recursos del planeta i dels éssers que l’habitem. Per això, creiem que l’anarquisme és l’única forma de futur desitjable.
Heura Negra Assemblea Llibertària de Vallcarca
*Ens adherim a les convocatories d’aquest dies, liderades i impulsades per Extinction Rebellion i la Greta Thunberg, tot i ser conscients que ha calgut que una persona blanca repeteixi el que ens porta suplicant des de fa dècades la Terra i moltes altres “Gretes”, indígenes, assassinades pel seu activisme, per aconseguir que la lluita pel clima esdevingui mediàtica. També qüestionem críticament el moviment internacional Extinction Rebellion, que pot acabar sent la muleta del “Capitalisme Verd” que abans denunciàvem. Però no alienes a tot això, considerem que com anarquistes, hem de participar d’aquests espais i d’aquestes mobilitzacions, per compartir les nostres eines de lluita i estendre el nostre discurs.