La notícia de què persones a les quals coneixíem, en qui confiàvem, amb qui treballàvem conjuntament i a qui hem apreciat, no són qui crèiem que eren, ha commocionat molta gent del nostre entorn.
Això significa que, per a algunes persones, algunes de les seves relacions íntimes no eren el que semblaven, fet que suposa una enorme traïció personal.
Hi ha qui no coneixia als policies infiltrats tan de prop o qui ni tan sols han tingut el mínim contacte amb ells. Però la notícia pot continuar tenint un gran impacte: en l’àmbit personal, grupal i quant a moviment.
Aquest text pretén posar en relleu l’àmplia gamma d’impactes que pot tenir la descoberta de l’existència de policies infiltrats en els nostres entorns. És evident que cada uni de nosaltris hem pogut tenir diferents relacions amb els talps policials. A més, també tenim les nostres pròpies històries de vida particulars, antecedents i personalitats diverses. Això implica que les notícies també ens poden afectar de manera diferent.
No pretenem vendre solucions fàcils sobre quina resposta s’ha de donar, però sí aportar informació bàsica per a reconèixer les formes en què ens podem sentir després d’un succés com aquest. També volem oferir el nostre reconeixement, validació i suport a les persones afectades.
També agrairíem qualsevol comentari sobre com podem oferir un millor suport sobre aquest tema.
Quines repercussions pot tenir per a nosaltres el descobriment de policies infiltrats?
Pot afectar-nos de diverses maneres. Per a moltes persones, la notícia representa una pèrdua (de fe, de confiança, d’amistat…). Igual que amb altres formes de pèrdua, com un dol, la fi d’una relació, la dissolució d’un col·lectiu o quan s’acaba un projecte, podem passar per una sèrie d’etapes. En aquest sentit, els nostres sentiments canviaran a mesura que passi el temps, transitant diferents estats emocionals.
Podrem identificar:
-Sentir tristesa, ganes de plorar
-Sentir buit, entumiment, apatia
-No creure realment el que ha ocorregut
-Sentir empipament, amb els infiltrats, amb tu, o amb les teves amistats per no haver sospitat. O, si vas sospitar o vau sospitar, per no haver fet res sobre aquest tema.
-Sentir una càrrega de responsabilitat, qüestionar-se a si mateixi i les nostres accions, o responsabilitzar-se del que que ha passat a altres persones.
-Sentir vergonya o culpa.
-Sentir ansietat o por pel futur. O preocupació pel que pugui saber ara la policia sobre tu.
Amb la notícia d’aquestes traïcions generalitzades i la consciència que, probablement, hi ha més policies encoberts en els nostres moviments, també pot ser difícil generar confiança amb en la resta de la gent. És possible que desconfiem les unis dels altris i, sobretot, de les persones noves que arriben als nostres espais. Pot ser que tendim a tancar-nos en les nostres pròpies organitzacions o, fins i tot, que ens hàgim allunyat per complet de l’activitat política.
També podem sentir-nos disconformes amb la manera en què algunes persones estiguin abordant el que ha succeït. Per exemple, parlant amb els mitjans de comunicació i emprenent accions legals; o altrament per no estar fent aquest tipus de coses. Això pot generar-nos encara més divisió. Hem d’entendre que aquestes respostes ens afectaran de forma diferent i que les companyis que estaven en l’entorn més pròxim dels infiltrats poden tenir necessitats i desitjos diferents d’aquelles persones que els coneixien menys.
També poden envair-nos altres sentiments més positius, que també són normals i són genials. Per exemple, pots alegrar-te de què s’hagi aconseguit descobrir als infiltrats, que la notícia hagi transcendit als mitjans de comunicació o que s’hagin fet públiques les tàctiques de la policia.
Què podem fer?
Els sentiments que experimentem són normals: és important acceptar-los i ser amables amb nosaltris mateixis. Això pot significar prendre’s un temps de descans o buscar temps per a relaxar-se. Igual que davant de qualsevol mena de situació estressant, és important mantenir pràctiques saludables: fer exercici, alimentar-se adequadament i intentar dormir prou. Si notes que t’està costant confiar en la gent, ves amb compte: pots arribar a aïllar-te. Pensa si pots trobar l’espai amb qui puguis parlar de com et sents. És possible que altres persones estiguin sentint el mateix que tu en algunes ocasions. Intenta passar temps en companyia, potser realitzant activitats neutrals. Sobretot, permet-te cridar i plorar quan ho necessitis.
Molta gent va ser enganyada per Marc, Dani, Ramon… i altres policies infiltrats. Hem d’entendre que no és culpa nostra. Eren persones amb un entrenament professional que portaven una doble vida i van treballar durament per a enganyar i guanyar-se la confiança de la gent. Ves amb compte amb els pensaments del tipus “havia”, “caldria” o “hauria”: “hauria d’haver-me adonat”, ”hauria d’haver-ho sabut”, “hagués calgut…” o “hauria fet falta aixecar sospites”. Intenta tractar-te de manera justa. Què li diries a una persona a la qual estimes si pensés així?
Per a algunis de nosaltris, no és la primera vegada que s’ha infringit la nostra confiança. La notícia pot ser especialment difícil d’assimilar si et recorda a experiències difícils del passat o si hi ha altres moments de la teva vida en els quals hagis sentit amenaça. Si això t’està posant les coses especialment difícils, intenta trobar amb qui parlar d’això.
Si coneixes a gent que s’hagi vist afectada per la infiltració policial, intenta entendre que pot estar experimentant qualsevol de les emocions enumerades anteriorment i dona-li espai perquè s’expressi i comparteixi els seus sentiments. Pregunta-li què necessita i respecta els seus desitjos pel que fa a qualsevol acció legal, política o mediàtica que desitgi emprendre. Probablement no hi ha una única resposta correcta sobre com respondre en aquests casos, però és important no aïllar-nos encara més, encara que no estiguem d’acord amb les tàctiques o maneres de fer de la resta. Hem de trobar l’equilibri entre tenir un debat obert i arribar a acords col·lectius sobre com donar una resposta al que ha passat i permetre la privacitat a qui la necessiti. Una cosa difícil d’aconseguir quan es tracta d’un tema tan emotiu i que afecta persones de tot el món.
La realitat és que la policia persegueix els moviments polítics i dissidents. Això suposa un risc per a la nostra pròpia seguretat, tant en el present com de cara al futur. No obstant això, és valuós sospesar els riscos i els beneficis de les mesures de seguretat que prenguem. Això també depèn del que estiguem fent i de la naturalesa del grup del qual formem part o la tasca que estiguem realitzant. La majoria de les persones amb les quals ens creuem no són espies de la policia. Una cultura de la sospita pot tenir un impacte més negatiu en els nostres moviments que el fet que la policia tingui informació privilegiada.
Quins recursos de suport coneixem?
Si tu o alguna persona que coneixes esteu patint angoixa com a resultat de la infiltració policial, pot ser útil parlar amb qui creguis que no sigui del teu cercle més íntim. Anar a teràpia o rebre acompanyament psicològic pot ser útil. No obstant això, pot resultar complicat trobar ajuda acudint a serveis i recursos més convencionals, a qui pot resultar-los difícil comprendre les teves circumstàncies o entendre el teu nivell de compromís en l’activisme.
En un espai terapeutic no s’hauria de caure en el judici i hauria de ser una eina capaç d’ajudar-te independentment del teu context. Tanmateix, això no sempre passa.
Des d’Heura Negra coneixem algunes organitzacions i professionals de confiança que poden donar suport terapèutic i emocional si ho necessites, tant individualment com col·lectiu (alguns d’aquests recursos solen tenir un cost econòmic, la qual cosa sabem que pot ser una limitació que s’ha de tenir en compte). Podem ajudar-te posant-vos en contacte.
Aquesta proposta també va dirigida a les persones que donen suport a les persones afectades més directament. És important cuidar a les que cuiden. Així que, si això t’interpel·la, no dubtis a escriure’ns si també ho necessites.
Pots contactar per correu electrònic, escrivint a heuranegra@riseup.net
Cuidem-nos entre nosaltres tot el que mai ho farà l’estat.
Versión en Castellano
Policías infiltrados. La peor de las traiciones
La noticia de que personas a las que conocíamos, en quien confiábamos, con quien trabajábamos conjuntamente y a quien hemos apreciado, no son quien creíamos que eran, ha conmocionado a mucha gente de nuestro entorno.
Esto significa que, para algunas personas, algunas de sus relaciones íntimas no eran lo que parecían, lo cual supone una enorme traición personal.
Hay quien no conocía a los policías infiltrados tan de cerca o quien ni siquiera han tenido el mínimo contacto con ellos. Pero la noticia puede seguir teniendo un gran impacto: a nivel personal, grupal y en cuanto a movimiento.
Este texto pretende poner de relieve la amplia gama de impactos que puede tener descubrir de la existencia de policías infiltrados en nuestros entornos. Es evidente que cada une de nosotres teníamos diferentes relaciones con los topos policiales. Además, también tenemos nuestras propias historias de vida particulares, antecedentes y personalidades diversas. Esto implica que las noticias también nos pueden afectar de manera diferente.
No pretendemos vender soluciones fáciles sobre qué respuesta se tiene que dar, pero sí aportar información básica para reconocer las formas en que nos podemos sentir después de un suceso como este. A la vez que ofrecer nuestro reconocimiento, validación y apoyo a las personas afectadas.
También agradeceríamos cualquier comentario sobre cómo podemos ofrecer un mejor apoyo sobre este tema.
¿Qué repercusiones puede tener para nosotres el descubrimiento de policías infiltrados?
Puede afectarnos de varias maneras. Para muchas personas, la noticia representa una pérdida (de fe, de confianza, de amistad…). Al igual que con otras formas de pérdida, como un duelo, el fin de una relación, la disolución de un colectivo o cuando se acaba un proyecto, podemos pasar por una serie de etapas. En este sentido, nuestros sentimientos cambiarán a medida que pase el tiempo, transitando diferentes estados emocionales.
Podremos identificar:
-Sentir tristeza, ganas de llorar
-Sentir vacío, entumecimiento, apatía
-No creer realmente lo que ha ocurrido
-Sentir enfado, con los infiltrados, contigo misme o con tus amistades por no haber sospechado. O, si sospechaste o sospechasteis, por no haber hecho nada al respecto.
-Sentir una carga de responsabilidad, cuestionarse a une misme y nuestras acciones, o responsabilizar de lo ocurrido a otras personas.
-Sentir vergüenza o culpa.
-Sentir ansiedad o miedo por el futuro. O preocupación por lo que pueda saber ahora la policía sobre ti.
Con la noticia de estas traiciones generalizadas y la conciencia de que, probablemente, haya más policías encubiertos en nuestros movimientos, también puede ser difícil generar confianza con en el resto de la gente. Es posible que desconfiemos les unes de les otres y, sobre todo, de las personas nuevas que llegan a nuestros espacios. Puede que tendamos a encerrarnos en nuestras propias organizaciones o, incluso, que nos hayamos alejado por completo de la actividad política.
También podemos sentirnos disconformes con la manera en que algunas personas estén abordando lo sucedido. Por ejemplo, hablando con los medios de comunicación y emprendiendo acciones legales; o por no estar haciendo este tipo de cosas. Esto puede generarnos aún más división. Debemos entender que estas respuestas nos afectarán de distinta forma y que les compañeres que estaban en el entorno más cercano de los infiltrados puede tener necesidades y deseos diferentes de quien los conocían menos.
También pueden invadirnos otros sentimientos más positivos, que también son normales y están genial. Por ejemplo, puedes alegrarte de que se haya conseguido descubrir a los infiltrados, de que la noticia haya trascendido a los medios de comunicación o de que se hayan hecho públicas las tácticas de la policía.
¿Qué podemos hacer?
Los sentimientos que experimentamos son normales: es importante aceptarlos y ser amables con nosotres mismes. Esto puede significar tomarse un tiempo de descanso o buscar tiempo para relajarse. Al igual que ante cualquier tipo de situación estresante, es importante mantener prácticas saludables: hacer ejercicio, alimentarse adecuadamente e intentar dormir lo suficiente. Si notas que te está costando confiar en la gente, ten cuidado: puedes llegar a aislarte. Piensa si hay alguien con quien puedas hablar de cómo te sientes. Es posible que otras personas estén sintiendo lo mismo que tú en algunas ocasiones. Intenta pasar tiempo en compañía, quizás realizando actividades neutrales. Sobre todo, permítete gritar y llorar cuando lo necesites.
Mucha gente fue engañada por Marc, Dani, Ramón… y otros policías infiltrados. Tenemos que entender que no es nuestra culpa. Eran personas con un entrenamiento profesional que llevaban una doble vida y trabajaron duramente para engañar y ganarse la confianza de la gente. Ten cuidado con los pensamientos del tipo “debería” o “tendría que”: “debería haberme dado cuenta”, “tendría que haberlo sabido” o “debería haber levantado sospechas”. Intenta ser amable contigo misme. ¿Qué le dirías a una persona a la que quieres si pensara así?
Para algunes de nosotres, no es la primera vez que se ha quebrantado nuestra confianza. La noticia puede ser especialmente difícil de asimilar si te recuerda a experiencias difíciles del pasado o si hay otros momentos de tu vida en los que te has sentido amenazade. Si esto te está poniendo las cosas especialmente difíciles, intenta encontrar a alguien con quien hablar de ello.
Si conoces a alguien que se haya visto afectado por la infiltración policial, intenta entender que puede estar experimentando cualquiera de las emociones enumeradas anteriormente y dale espacio para que se exprese y comparta sus sentimientos. Pregúntale qué necesita y respeta sus deseos en cuanto a cualquier acción legal, política o mediática que desee emprender. Probablemente no haya una única respuesta correcta sobre cómo responder en estos casos, pero es importante no aislarnos aún más, aunque no estemos de acuerdo con las tácticas del resto. Tenemos que encontrar el equilibrio entre tener un debate abierto y llegar a acuerdos colectivos sobre cómo dar una respuesta a lo ocurrido y permitir la privacidad a quien la necesite. Algo difícil de conseguir cuando se trata de un tema tan emotivo y que afecta a personas de todo el mundo.
La realidad es que la policía persigue a los movimientos políticos y disidentes. Eso supone un riesgo para nuestra propia seguridad, tanto en el presente como de cara al futuro. Sin embargo, es valioso sopesar los riesgos y los beneficios de las medidas de seguridad que tomemos. Esto también depende de lo que estemos haciendo y de la naturaleza del grupo del que formemos parte o la tarea que estemos realizando. La mayoría de las personas con las que nos cruzamos no son espías de la policía. Una cultura de la sospecha puede tener un impacto más negativo en nuestros movimientos que el hecho de que la policía tenga información privilegiada.
¿Qué recursos de apoyo conocemos?
Si tú o alguien de tu entorno estáis sufriendo angustia como resultado de la infiltración policial, puede ser útil hablar con alguien que no sea de tu círculo más íntimo. Ir a terapia o recibir acompañamiento psicológico puede ser útil. Sin embargo, puede resultar complicado encontrar ayuda acudiendo a servicios y recursos más convencionales, a quien puede resultarles difícil comprender tus circunstancias o entender tu nivel de compromiso en el activismo.
Une buene terapeuta no debería caer en el juicio y debería ser capaz de ayudarte independientemente del contexto. Sin embargo, esto no siempre ocurre.
Desde Heura Negra conocemos algunas organizaciones y profesionales de confianza que pueden dar apoyo terapéutico y emocional si lo necesitas, tanto a nivel individual como colectivo (algunos de estos recursos suelen tener un coste económico, lo cual sabemos que puede ser una limitación que se ha de tener en cuenta). Podemos ayudarte poniéndoos en contacto.
Esta propuesta también va dirigida a las personas que dan apoyo a las personas afectadas más directamente. Es importante cuidar a quienes cuidan. Así que, si esto te interpela, no dudes en escribirnos si también lo necesitas.
Puedes contactarnos por correo electrónico, escribiendo a heuranegra@riseup.net
Cuidémonos entre nosotres todo lo que nunca lo hará el estado.
Autoría original: Activist Trauma Support
https://www.activist-trauma.net/assets/files/ats_police_infiltrators.pdf
Traducción y adaptación por Heura Negra
Una resposta a “POLICIES INFILTRATS. LA PITJOR DE LES TRAÏCIONS.”
Bones. Em sembla molt correcte el que heu escrit, però trobo que només està enfocat a una perspectiva personal i de recuperar-se dle dolor o coses que s’hagin pogut sentir. En cap cas parla de quina resposta es dona de froma col.lectiva i com a moviemnt, no parla de que l’agressió/infiltració cau en uns cossos i intimitats concretes però que és un atac a una comunitat en lluita, i quines respostes apliquem davant això.
Em sembla un text una mica individualista i de auto cura. que està bé però perd la visió col.lectiva i de resposta a l’agressió.
no se si m’explico.
Cre que em de donar respostes més del tipus als espais comnitaris i oberts n hem de tancar-nos es mes potser hem de fer-los més populars i oberts i tancar molt més els cercles en que es diguin a temre altres mètode s de lluita.
en aquest sentit recomano el text de la mesa del moviment llibertari….
Salut i gracies per el anys de feina-