La resposta col•lectiva a la tragedia de la DANA a València està mostrant, una vegada més, que “sols el poble salva el poble” no és només un lema. Malgrat dècades de neoliberalisme, és una realitat que el suport mutu, la solidaritat i l’autoorganització són tendències molt arrelades, que afloren en situacions d’emergència. Que alguns grupuscles d’extrema dreta intentin aprofitar l’oportunitat per a guanyar visibilitat no significa que totes les persones que avui han expressat la seva ràbia contra el rei i les autoritats siguin afins al seu ideari. La funció històrica del feixisme sempre ha sigut copiar el llenguatge revolucionari per a intoxicar, manipular i mentir amb l’objectiu de protegir els poderosos.
Des del primer moment, han sorgit iniciatives com la “Xarxa de Suport Mutu DANA València”, alhora que diversos col·lectius coordinaven recollides de material i organitzaven voluntariat per a col•laborar en les tasques de supervivència que no estan realitzant els diferents cossos de seguretat. Estem parlant d’iniciatives que han sorgit ara davant d’aquesta necessitat, però que tenen una feina d’anys al darrere. Es tracta de casals, d’ateneus i de centres autogestionats, d’assemblees feministes i de xarxes veïnals, de sindicats de classe i sindicats d’habitatge, que treballen, dia rere dia, per a garantir estructures comunitàries que, en moments com aquests, es fan més necessàries que mai.
Criticar un Estat podrit, corrupte i negligent que, davant d’una tragèdia que es podia haver evitat, encara envia el rei a passejar rodejat de policies, no és “d’extrema dreta”. Ni tampoc significa estar en contra de certes estructures públiques que, almenys en teoria, garanteixen el benestar de la classe treballadora. És ser conscients de l’abandonament institucional. I recordar que els culpables de les nostres morts són els polítics que han retallat serveis d’emergència i cancel·lat plans contra les inundacions, els empresaris que van fer anar a la gent a treballar i la policia, impedint criminalment l’accés a béns de primera necessitat. Son tots ells qui han provocat que la DANA tingui l’impacte que ha tingut.
Que diferents intel•lectuals es creguin amb la potestat de criticar lemes com “sols el poble salva el poble” per ser “populista”, “desorganitzat” o “reaccionari”, només ens ensenya la seva desconnexió amb la realitat del carrer. I també mostra la desconfiança i la por que tenen cap a la capacitat de la gent d’organitzar-se i de sacsejar, fins a ensorrar, el sistema corcat que els sustenta.