Avui 30 d’abril volem recuperar de la història anarquista aquesta data assenyalada com a Dia Internacional del Sabotatge.
Aquest dia, vigília de l’1 de Maig, sembla tenir el seu origen en els anys 80 del segle passat. Concretament, va arrencar el 1982 a Holanda: després de l’abdicació de la reina Juliana i com a resultat de la indignació pel que es va considerar un malbaratament de diners públics, es va fer una crida popular al sabotatge, que es va materialitzar en atacs a entitats bancàries i altres interessos capitalistes.
L’any següent les accions de sabotatge es van repetir, però aquest cop es van estendre per més ciutats Europees, esdevenint una iniciativa internacional. Cal destacar la ciutats de Londres, on es va vincular a les mobilitzacions “Stop the City” d’aquella època, descrites com “El Carnaval contra la guerra, l’opressió i la destrucció”. A l’Estat espanyol, la introducció d’aquesta diada cal reconèixer-la als grups autònoms d’Euskal Herria que, fins i tot, van arribar a organitzar caravanes d’autobusos en suport a les mobilitzacions d’altres indrets d’Europa.
Reivindicada sobretot per l’anarquisme internacionalista i secundada per altres grups autònoms, grups d’afinitat i, fins i tot, per alguns grups marxistes revolucionaris, el Dia Internacional del Sabotatge és una data que va guanyar rellevància a mesura que l’1 de Maig es desvirtuava i pacificava. Organitzar-se entorn d’una jornada per a practicar i estendre el sabotatge i dificultar el funcionament de la maquinària capitalista va ser una tàctica per a escalfar els ànims i visibilitzar el conflicte social, que va tenir els seus ecos fins ben entrat el segle XXI.
En un context de creixent crisi econòmica i d’incipient organització de les classes populars, potser cal que recuperem la memòria d’aquest dia i, sobretot, la seva essència d’ofensiva i d’acció directa contra el Capitalisme!