Concentració solidària Boicot a El Corte Inglés

boic

Dijous 19 de maig, Boicot a El Corte Inglés!

Concentració solidària amb les vaguistes represaliades pel 29M

A les 19.00 h a Gran de Gràcia 29 (davant l’Opencor)

En solidaritat amb les companyes, en rebuig als escorcolls i la detenció d’aquest matí

Untitled-1

En solidaritat amb les anarquistes represaliades, en rebuig als escorcolls i la detenció d’aquest matí

En l’actual context d’enduriment de la legislació a tots els nivells i augment de la repressió policial contra els moviments socials; en el marc del procés de blindatge de l’Estat en contra de qualsevol intent de qüestionar-lo i en mig de la campanya mediàtica, policial i política per aterrir a la població amb les amenaces de terrorisme¹, avui, dimecres 13 d’Abril, des de les cinc de la matinada, els cossos repressius de l’Estat han protagonitzat el darrer cop contra la dissidència anarquista.

Els Mossos d”Esquadra, per ordre del Jutjat Central d’Instrucció núm. 3 de l’Audiencia Nacional espanyola, han escorcollat el Centre Social Okupat Blokes Fantasma, al barri de la Salut, un domicili al carrer Ros de Olano de la Vila de Gràcia i un habitatge al carrer dels Agudells, al Carmel, d’on s’han endut detinguda a una persona, que ha estat traslladada a la comissaria de les Corts. La companya està encara a l’espera que el seu advocat pugui conèixer les acusacions que se li imputen, desconegudes a hores d’ara. Tot i això, sabem que serà traslladada a Madrid, per ser posteriorment extraditada a Alemanya, en compliment d”una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat d”aquest estat.

Vingui d’on vingui l’ordre, sigui quina sigui l’excusa, no ens enganyen pas respecte a les seves intencions. El que volen és normalitzar el totalitarisme, volen que ens acostumem a què ens puguin esbotzar la porta de casa amb qualsevol excusa, volen que no ens sobti veure la ciutat militaritzada, amb carrers tallats i encaputxats amb fusells d’assalt a les mans. Volen que tinguem por i que callem el que sabem i el que pensem.

No ho podem permetre. Ja ens ho han arrabassat tot. Només ens queda perdre la por i prendre els carrers, que no se’ns oblidi: sempre han estat nostres!

Els terroristes més perillosos que hem vist mai són l’Estat i els seus mercenaris.

NI DOMESTICADES, NI EMMORDASSADES. SOLIDARITAT REBEL!

“Quin delicte és robar un banc comparat amb el fet de fundar-ne un?”
B. Brecht

Manifestació en rebuig als escorcolls i a la detenció

19.00 h Plaça del Diamant
Metro L3 Fontana

¹ Volem recordar que, simultàniament, a tot l’Estat s’està produint la quarta fase de l’Operación Araña (en les fases anteriors, el 2015 i 2016, es van detenir fins a 56 persones), on s’han detingut com a mínim 7 persones per expressar les seves opinions a les xarxes socials. Un altre exemple de la brutal retallada de llibertats que estem vivint actualment.

No al desallotjament de “La Esperanza”

H6GuniM0

Des de l’Assemblea Llibertària de Vallcarca signem el manifest en contra del desallotjament de la Comunidad “La Esperanza”, una iniciativa llençada per la Federación Anarquista de Gran Canaria que allotja més de 200 persones des de l’any 2013.

Per saber-ne més: http://www.anarquistasgc.net

Manifest:

¡No al desalojo de la Comunidad “La Esperanza”!

El pasado 14 de marzo de 2016 muchos de los vecinos que llevan habitando desde el 2013 la Comunidad “La Esperanza” (la comunidad ocupada y autogestionada más grande del Estado) recibieron una notificación del alcalde del Ayuntamiento de Santa María de Guía, Pedro Rodríguez, en la que se les indicaba que disponían de un mes para abandonar voluntariamente el inmueble, y se incoaba a las compañías suministradoras a cortarles agua y luz (agua de cubas que pagan entre todos y luz de obra que los vecinos siempre han reclamado que se les permita regularizar).

Al ayuntamiento y al alcalde no les ha importando sembrar el pánico entre las 77 familias que componen la comunidad, ni someter a una situación de angustia y desesperación a sus más de 200 habitantes; especialmente teniendo en cuenta que más de la mitad de ellos son menores. No les ha importado tampoco que esta medida (cortarles los suministros básicos y arrojarlos a la calle) supondría, de llevarse a cabo, una emergencia humanitaria de primer orden.

Sin embargo, las vecinas y vecinos han decidido reponerse de este duro golpe, se han puesto en pie, se han reorganizado y ahora lo único que necesitan es ayuda y apoyo en su lucha.

Por ello, los colectivos abajo firmantes exigimos al Ayuntamiento de Santa María de Guía y a su alcalde Pedro Rodríguez que desistan en su intento de desalojar la Comunidad “La Esperanza”. Demandamos que los vecinos no puedan ser desalojados de sus casas hasta que no se les garantice por escrito, y con todas las garantías, que se les ofrecerá una alternativa habitacional digna y asequible para sus mermados ingresos.

Hasta que esto no se cumpla los vecinos de “La Esperanza” no piensan abandonar sus viviendas. Y nosotros, todos los colectivos firmantes de este comunicado, estaremos a su lado hasta entonces.

¡No al desalojo de “La Esperanza”!

Firman:

– Federación Anarquista de Gran Canaria
– ONG Africando
– Alternariva Nacionalista Canaria
– Espacio Sociocultural Imidawen
– Sindicato Único de Trabajadores Solidaridad Obrera
– Sindicato de Trabajadores de Administración Pública de Madrid CGT
– Plataforma por la Libertad de Alfon
– Asociación Madres Contra la Represión
– Plataforma Tamaraceite 354
– AVICO, Asociación por la Vivienda de Costa del Sol
– Assamblea Llibertària Inst. La Mercé
– Colectivo Caliptra
– Sindicato de Oficios Varios de Durangaldea (Durangaldeko Sindikatoa) CNT
– Grupo Anarquista Aldatzeko Borrokan
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Ponent
– CNT Barakaldo
– SAS-Sindicato Asambleario de Sanidad de Madrid
– Assamblea Llibertària UB-Raval
– CGT Baix Penèdes
– Acción Libertaria Bierzo
– Federación Anarquista de Lanzarote
– Coordinación contra la precariedad, el empobrecimiento y la exclusión social, Baladre
– Revista Maxín
– Assamblea Llibertària del Penedès
– Guía Puede
– Colectivo Ex Presxs Sociales-COPEL
– CNT Premià de Mar
– Procés Embat
– Apoyo Mutuo
– Grupo Anarquista Apoyo Mutuo
– Federación Estudiantil Libertaria (FEL)
– Col·lectiu Bauma
– Asamblea Popular de Carabanchel 15M
– CNT Vitoria Gasteiz
– Anarxya Difusión Libertaria Xixón Asturies
– CNT Zamora
– Radio Anarquista de Berlín
– Revolución Real Ya
– Acción Social Sindical Internacionalista (ASSI)
– StopMordazas
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Segovia
– Asamblea libertaria de Carabanchel
– AnarquismoenPDF
– PAH Sant Vincenç dels Horts
– Campamento Dignidad Extremadura
– Distrito 14, Moratalaz
– PELOS Femenistas
– Grupo G.A.L. (Grupo de Arte Libertario)
– ULE (Unión Libertaria Estudiantil, de Colombia)
– Assamblea Llibertària de Lleida
– La Tarcoteca
– PAH Parla
– TheFilmMakersWithoutBorders
– Cooperativa Integral Catalana
– Equipo Jurídico Pueblos (Colombia)
– Movimiento Libertario Norte de Tenerife
– Amigas y amigos de la Revista NADA
– Asamblea Libertaria de Getafe
– Bodenfrost (Alemania)
– Izquierda Unida Canaria – Unidad Popular
– Telde Responde
– Revolución Internacional (México)
– Ruptura Colectiva (RC, México)
– Movimientos de Barrios en Defensa de la Merced (México)
– CNT Sierra Norte
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Gijón
– Global Revolution Collectivo
– Editorial Klinamen
– Federación Provincial de CGT Sevilla
– Acció Llibertària de Sants
– Sindicato de Administraciones Públicas de la Federación Local de CGT Valencia
– Marea Roja Alacant
– Marea Blanca (comarcas del sur del País Valencià)
– No Som Delicte Alacant
– Alacant Toma la Plaza 15-M
– Colectivo libertario “Nazarí” (Sevilla)
– Colectivo de acción cultural “Caja de Músicos” (Xixón)
– Movimiento Obrero Anarquista
– Gazte Asanblada de San Inazio (Asamblea de Jóvenes del Barrio de San Ignacio, Bilbao)
– Bardenas Ya! Iniciativa samblearia de antimilitarista
– Joventuts Llibertàries de Tarragona
– PAH Torrejón
– Infoladen Wels (Austria)
– CGT Tenerife
– PAH Stop Desahucios Gran Canaria
– Ritmos de Resistencia Madrid
– CSO Taucho
– Colectivo de la editorial La Hermandad
– Asamblea del Movimiento Estudiantil Canario (AMEC)
– Sembrando Ideas (distribuidora autónoma de Tenerife)
– Associació Cultural el Raval – El Lokal
– Col.lectiu A les Trinxeres
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Guadalajara
– Straight Edge Euskal Herria
– Ateneo Libertario A Engranaxe de Lugo
– Espacio Común 15M Madrid
– Ateneo Libre Autogestionado La Ortiga
– Sindicato de Oficios Varios de la CNT-AIT Lorca
– Juventudes Libertarias de Lorca
– Organización Juvenil Azarug
– Ateneu Llibertari de Reus
– Friedel54 (Alemania)
– Resistencia Popular Canarias
– PAH Vila-real
– Programa de radio “Dale al Play”
– Alasbarricadas.org
– Sindicato de Oficios Varios de CGT Segovia
– Apaga
– Liza/Liça, Mocidade (Galicia)
– Editorial Piedra Papel Libros
– Sindicato de Oficios Varios de CGT Zona Sur (Madrid)
– PAH Castellón
– PAH Canovelles
– Grupo Reflexión para la Autonomía
– Stop Represión Granada
– Asamblea Transmaricabollo de Sol
– Alternativa Sindical de Trabajadores SAT
– Colectivo ecologista Atamarazayt
– Foro Canario de Víctimas del Franquismo
– Plataforma Familiares Fusilados San Lorenzo
– Centro Social Café d’Espacio
– Anticapitalistas Canarias
– Círculo de Podemos de Moraleja de Enmedio (Madrid)
– Stop Desahucios Córdoba
– Anticapitalistes (País Valencià)
– Sindicato del Metal de CNT Madrid
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Madrid
– CNT Lanzarote
– Acción Contra la Represión (Madrid)
– Assamblea Llibertària del Bages
– Movimiento de Barrios en Defensa de Los Pedregales (México)
– Assemblea Llibertària de Vallcarca Heura Negra (Barcelona)

Setmana de lluita i boicot a El Corte Inglés

Aquest matí Vallcarca s’ha llevat amb diverses pancartes demanant el boicot a l’empresa El Corte Inglés, amb motiu de la setmana de lluita del 28 de març al 3 d’abril convocada per la CNT-AIT Barcelona en solidaritat amb les vaguistes represaliades pel 29M.

Per saber-ne més del cas i dels mil motius per boicotejar El Corte Inglés, una de les empreses més tèrboles de l’Estat:

http://cntbarcelona.org/nueva-fecha-de-juicio-para-los-huelguistas-del-29m-volvemos-a-la-carga-contra-el-corte-ingles-semana-de-lucha-del-28-de-marzo-al-3-de-abril/

https://lavagaquevolem.wordpress.com

Cabanyal i Vallcarca, barris en lluita

cabanyal_blau

Diumenge 13 de març a les 12.30 h

“Cabanyal, de la prolongació a la gentrificació”
Xerrada amb companyes del barri valencià del Cabanyal

I després dinar vegà benèfic per les lluites veïnals de Vallcarca
(dos plats i postre per 3€)

CSO Old School
Av. Vallcarca 85, Metro Vallcarca L3

Organitza Heura Negra, Assemblea Llibertària de Vallcarca

Manifest. Per un Cabanyal de totes i tots.

Manifestació #LlibertatAnarquistes #SomLlavors

CcidD66WoAEU6Cx

Dissabte 5 de març a les 17.00 h a la plaça Orfila, manifestació per la llibertat de Mònica, Francisco i de totes les anarquistes preses!

Ens han volgut enterrar, però han oblidat que #SomLlavors

#LlibertatAnarquistes

Jornada de lluita contra la precarietat

Sin título

Avui toca sortir al carrer i demostrar la solidaritat entre treballadores, entre precàries, entre oprimides i excloses!

A les 16.30 h als Jardinets de Gràcia, manifestació en suport a la vaga de les companyes de metro.

A les 19.00 h Manifestació pel Correscales i contra la precarietat.

Amunt les que lluiten!
La lluita és l’únic camí!

Crida a la solidaritat amb Kurdistan

kobane-solidarity

Ens adherim a la campanya de solidaritat amb Kurdistan, engegada per l’Azadí Plataforma.

«A finals de l’estiu de 2014 va començar el setge a la ciutat de Kobanê. Durant quatre mesos i mig, la ciutat al nord de Siria va ser atacada per Daesh (ISIS en les sigles en anglès), però les guerrilles kurdes els van fer front amb una premissa molt clara: no passaran. El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les YPG/YPJ van anunciar el seu alliberament del setge de Daesh. Kobanê es va convertir així en un símbol de la resistència contra les forces gihadistes, un baluard de llibertat en mig del caos i la destrucció de la guerra de Siria. Aquesta victòria va crear un creixent interès de tot el món per Rojava, encara que el projecte de democràcia radical que allà s’hi desenvolupa havia començat abans, molt abans fins i tot de la declaració d’autonomia anunciada el 19 de juliol del 2012 pels kurds respecte al règim siri de Al-Assad.

A les muntanyes del Kurdistan porten dècades, sinó segles, lluitant per aconseguir una vida més justa per a un poble que viu tradicionalment oprimit. La divisió del seu territorinatural en 4 Estats (Turquia, Iran, Iraq y Siria) a mans d’occident, va dibuixar unes fronteres amb l’objectiu de mantenir el control per part dels Estats imperialistes, sense tenir en compte les conseqüències per a la població. La seva identitat els fou negada, la seva cultura reprimida i la seva dignitat trepitjada. Tot i així (o potser degut a això) foren capaces de generar un moviment social i un projecte polítiques que no poden ser ignorats. Les seves dures crítiques a l’imperialisme i al capitalisme, la crueltat dels règims que els han reprimit i l’experiència d’una organització revolucionaria com el PKK (Partit dels Treballadors de Kurdistan) amb casi 40 anys d’història, els han portat a desenvolupar un nou paradigma polític, inspirat en l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari de Murray Boockchin, entre d’altres. La cerca d’autonomia i la construcció d’una estructura social des de baix cap a dalt, on les comunes i consells territorials són la base d’un projecte revolucionari de transformació social, està trencant motlles tant a l’Orient Pròxim com al món sencer.

Es pot aprendre molt d’aquesta extraordinària lluita, que ha estat capaç de reconduir els seus esforços i estratègies incloent una amplia majoria social. Diverses estructures han catalitzat un procés revolucionari perseguint la democràcia horitzontal, la igualtat de gènere i la sostenibilitat del medi ambient. El seu ampli suport popular es cristal·litza en els milers de comunes, assemblees i organitzacions que conformen aquest projecte. Entenen que l’alliberament de la dona ha de ser una prioritat en tots els aspectes de la societat, buscant allunyar-se així de les estructures patriarcals de dominació que ens imposen els models de estat-nació. El compromís amb el territori, forjat a les muntanyes, es vincula amb la lluita ecologista i el respecte pel medi ambient. En oposició al sistema de producció tecnoindustrial i a la modernitat capitalista, proposen una economia social basada en el suport mutu i el cooperativisme. L’organització en zones autònomes brinda la possibilitat per crear models replicables a escala global, buscant així eixamplar i compartir els aprenentatges d’aquest experiment polític. I és a Rojava, a la Siria que viu la massacre i l’autoritarisme de Daesh, on es busca portar al terreny pràctic un marc teòric que, a l’occident del segle XXI, semblava relegat a la utopia. Ens demostren així que un altre món és possible, un món on hi càpiguen molts mons, un món construït dia a dia des de la praxis.

Però no hem de fixar-nos només en Rojava, a tot el Kurdistan es lluita per la construcció de l’autonomia i del Confederalisme Democràtic. A Bashur (Kurdistan de Irak) de forma incipient front al nacionalisme neoliberal representat pel clan Barzani, a Rojhelat (Kurdistan de Iran) tot i la repressió de la dictadura teocràtica la resistència perviu i sobretot a Bakur (Kurdistan de Turquia) podem veure com es desenvolupa el mateix moviment, tot i l’enorme presencia militar per part de l’Estat Turc, pont entre Orient i Occident, hereu de l’Imperi Otomà.

El procés polític que va causar la pèrdua de la majoria absoluta de l’AKP, el partit amb el que Erdogan governa Turquia, va se el resultat d’un enorme treball institucional de les organitzacions pro-kurdes i de l’esquerra turca. L’aliança electoral coneguda com HDP va sacsejar el panorama polític del bastió de la OTAN a l’Orient Pròxim, i tot i l’aparença democràtica de l’estat turc, la resposta de l’aspirant a sultà va ser militar. Amb el pretext de combatre el terrorisme es va iniciar una sagnant campanya contra el moviment kurd; bombardejos, atemptats, tocs de queda… La majoria absoluta recuperada per l’AKP el dia 1 de novembre, després d’unes eleccions molt qüestionades per diferents grups d’observadors internacionals, ha donat via lliure a que els atacs contra la població kurda no deixin d’augmentar. Centenars de civils han perdut la vida en els últims mesos, i davant la necessitat d’autodefensar-se la població ha accelerat la creació d’unitats de defensa civil. El Moviment d’Alliberament de Kurdistan treballa per aconseguir un procés de pau i una solució política al conflicte, però no dubta a prendre les mesures necessàries per a defensar-se de l’ocupació militar i dels assassinats indiscriminats i les massacres de l’estat turc, promovent un dels pilars fonamentals del moviment: el dret a l’Autodefensa.

Considerem necessari donar suport a la lluita dels pobles de Kurdistan, creant una xarxa de solidaritat que permeti reforçar els processos que s’estan vivint. Molts dels col·lectius i organitzacions veiem en aquesta lluita una oportunitat per aprendre,compartir i unir esforços per crear una societat millor. Els processos revolucionaris que s’estan vivint són una crida a la solidaritat internacionalista entre pobles oprimits. ElConfederalisme Democràtic és una proposta capaç de marcar la diferencia davant el panorama polític futur, però necessita créixer i consolidar-se.

Per tot això exigim que es respectin els drets humans i realitzem les següents demandes en consonància amb les diverses campanyes d’àmbit internacional:

-L’apertura d’un corredor humanitari a Kobane i el fi de l’embargament econòmic que pateix Rojava.

-L’aturada de les activitats repressives de les forces de seguretat turques contra el moviment pro-kurd.

-L’alliberament d’Abdullah Öcalan i la fi del seu aïllament. L’alliberament de tots els presos polítics de Turquia, especialment dels malalts greus la vida dels quals corre un gran perill.

-La retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes.

-El suport actiu al poble kurd, en forma de col·laboració econòmica y política.

A més d’aquesta declaració de mínims, els adherents considerem que tots podem participar en el suport a la lluita del poble kurd de diferents formes. Ajudar a compartir aquesta informació és una feina imprescindible. També considerem necessària i crucial la participació i suport en els diferents actes que es vagin convocant, així com el suport econòmic a les campanyes de recollida de fons i la implicació en grups i col·lectius de solidaritat amb aquest moviment. Aquestes són només algunes de les formes, sempre pots trobar la teva.

Com responen des del moviment kurd en preguntar com se’ls pot donar suport: “La millor solidaritat és lluitar per la revolució allà on siguis.”»

Sopar antirrepressiu solidari a Cornellà

CX3_mpdWwAAQ9xW (1)

1er Sopar Antirrepressiu de Cornellà de Llobregat

Dissabte 23 de gener a les 20.00 h al CEIP Antoni Gaudí

Menú vegetarià i Menú vegà disponible. Davant del càstig a la dissidència, si ens venen a buscar porta a porta ens defensarem colze a colze.

A Càrrec de Culinàries Solidàries de KNY.
Més informació a @culinarieskny i a soparantirreprekny@gmail.com

19a Marxa contra les presons i en solidaritat amb les persones preses

3112-web

19a Marxa contra les presons i en solidaritat amb les persones preses

Dijous 31 de desembre

Que els nostres crits facin tremolar els murs!

MARXA A LA PRESÓ DE DONES (WAD RAS)
a les 11.00 h: Esmorzar vegà
a les 11.30 h: Marxa
C/ Doctor Trueta 76-98, Bogatell L4

DINAR & XERRADA (CSOA LA TEIXIDORA)
a les 14.00 h: Dinar vegà popular
a les 16.30 h: Taula rodona “Migrants i criminalització”
amb la participació de membres de Te Kedas Donde Kieras, Sindicat Popular de Manters, Tanquem els CIES, Documental sobre el Cas Dixan i més.
Hi haurà distri i espai d’escriptura a presos.
C/ Marià Aguiló, 35 Poblenou L4

MARXA NOCTURNA (PRESÓ MODEL)
a les 23.00 h: Marxa de torxes
Saludem el nou any manifestant-nos per la llibertat!
C/ Entença 155, Entença L5

«Una societat que necessita engarjolar i humiliar és, en si mateixa, una presó»
Anònim

Som a 31 de desembre i aquesta nit acomiadem l’any amb la lluita infinita contra les presons i el món que les necessita. I us preguntareu, per què cada any ens obstinem a manifestar-nos davant d’aquests edificis lletjos, de murs i barrots, que pretenen ser infranquejables?

Primer de tot, perquè no creiem en la suposada funció rehabilitadora que representen. Les presons parteixen vides i no aporten cap solució a una societat cada cop més desigualitària, individualista i fragmentada.

Entenem que la principal finalitat dels cossos de seguretat de l’Estat i de les presons és protegir la propietat privada, les fronteres i els cànons de conducte autoritaris i patriarcals, així com castigar a la dissidència política que els hi planta cara.

Si donem un cop d’ull a la població reclosa, podem observar com aquesta és un mirall de la pobresa i de les excloses socials, d’aquelles que no encaixem i que provem de buscar-nos la vida com podem.

Per què serveix la presó?

Al contrari del que volen fer-nos creure, la presó no ha estat creada per protegir a les persones. La realitat demostra que les reixes només castiguen i persegueixen la violència que molesta l’Estat i aquells comportaments que posen en perill les estructures del sistema que ens domina. D’aquesta manera, les pitjors violències (com els desnonaments, la destrucció a gran escala del planeta, el racisme i la insolidaritat, el control cap a les dones i la seva sexualitat, l’explotació infrahumana de treballadores i les guerres per l’espoli dels recursos d’un territori…) són legals i els seus responsables no són considerats criminals.

Les lleis i el sistema penitenciari són la culminació paternalista de l’Estat criminal per establir quines conductes són acceptades i quines intolerables.

Qui va a la presó?

Ens diuen que la llei és igual per totes. No obstant això, les presons estan plenes de persones sortides de la pobresa, de migrants i de filles de la classe treballadora, empresonades per «delictes contra la propietat» o per «delictes de tràfic de drogues», és a dir, per accions estrictament vinculades a la seva necessitat d’obtenir diners.

En el cas de les dones privades de llibertat, trobem que una gran majoria estan recloses per «delictes contra la salut pública», vinculades al tràfic de drogues, i solen complir condemnes molt llargues (entre 7 i 9 anys). Aquestes condemnes es tornen més angoixants si, a més, estàs tancada en una presó lluny del teu país d’origen i dels teus éssers estimats, patint un doble aïllament. La situació és encara més vulnerable si no parles el mateix idioma i, a més, no t’informen de les opcions legals que disposes per a la teva defensa, ni de les opcions que tens per complir condemna. A més a més, no hem d’oblidar totes les agressions sexuals que es produeixen molt sovint dins dels murs, les quals gairebé sempre són invisibilitzades i són difícilment denunciables per la reclosa violada o vexada sexualment.

També ens diuen que els CIE’s (Centres d’Internament per Estrangers) no són presons, sinó llocs on et tanquen temporalment per retornar-te al teu país d’origen. És obvi que l’Estat no vol més immigrants, un cop satisfeta la demanda de mà d’obra barata dels mercats. El cert però, és que totes sabem que la Llei d’Estrangeria i els CIE’s criminalitzen la immigració i castiguen una «falta administrativa» (la no-regularització) amb l’empresonament.

Altres persones recloses en aquestes «noves» presons són les refugiades polítiques. Actualment vivim una situació conjuntural complexa, amb el devastador conflicte de Síria i els milers de refugiades de guerra. Mentre alguns titelles del poder se sumen al lema Refugees Welcome, veiem com es tapa la realitat de les moltes persones que són expulsades de les seves terres i acaben convertint-se en negoci, transportades com si fossin mercaderia. Per començar, han de pagar molts diners per poder creuar les fronteres, al mateix temps que una turista ho pot fer per la dècima part d’aquest preu. Però encara hi ha més obstacles: les fronteres d’Europa s’estan tancant cada cop més i les que aconsegueixen arribar al territori d’acollida van a parar a campaments per refugiades, que no són més que una altra presó camuflada, enreixades per llambrades i vigilades 24 hores. Les que tenen sort es queden allà i, les que no, són traslladades constantment de ciutat en ciutat, fet que els hi impedeix generar cap mena de vincle. En aquest context, els Estats aprofiten per començar a deportar a antics immigrants no regularitzats, amb l’excusa que provenen de països no considerats en conflicte bèl·lic, com està succeint a Alemanya, on alhora que s’acull a persones de Síria, s’està expulsant a moltes migrants provinents dels Balcans.

La presó rehabilita i reintegra?

També ens diuen que les presons ajuden a les delinqüents a rehabilitar-se i reintegrar-se a la societat. Però la majoria de preses, un cop surten en llibertat, es troben les mateixes condicions (i sovint pitjors) que tenien abans d’haver estat tancades.

Alhora, com hem vist als últims anys de mobilitzacions socials constants, les presons també serveixen d’amenaça última contra les idees i les accions de qualsevol que intenti oposar-se als designis d’aquest ordre brutalment injust.

Qui es beneficia de les presons?

A l’Estat espanyol, molts dels serveis als centres penitenciaris ja depenen del sector privat, com el càtering, bugaderia, manteniment integral d’instal·lacions, etc. Actualment, a més, s’està produint la privatització de la vigilància perimetral (càmeres, murs, etc.) dels recintes exteriors de les presons, mitjançant la contractació de vigilants de seguretat privada.

Alhora, la progressiva privatització del sistema penitenciari obre suculentes oportunitats al benefici de les grans empreses, fet que augura que la tendència a la construcció de noves macro presons i la incarceració massiva continuarà incrementant-se als anys que vénen.

Encara confies en les presons?

Finalment, ens diuen que la presó, si no rehabilita, almenys serveix com a força dissuasiva contra la comissió de nous delictes.

Llavors, perquè no para de créixer constantment la població presa? Perquè la legislació i el Codi Penal no paren d’endurir-se més i més, encara que la taxa de criminalitat segueixi mantenint-se igual de baixa?

Òbviament, aquests fets formen part d’un programa social ben definit, consistent en l’augment del control i de la repressió amb l’objectiu de liquidar l’amenaça potencial que suposen tant les pobres com aquelles que decideixen rebel·lar-se contra aquest sistema. Volen eliminar-nos dels carrers i mantenir-nos dòcils sota la por a treure’ns allò que més valorem, la nostra llibertat.

Sabies que…?

A l’Estat espanyol la gran majoria de les condemnes es produeixen per delictes de tràfic de drogues i robatoris (delictes contra la propietat privada). Les condemnes per homicidi o intent d’homicidi, en canvi, representen el 7% del total.

El Codi Penal espanyol és un dels més durs de tota Europa: la condemna més habitual és de 5 a 10 anys, mentre que a la resta de la UE les sentències de presó més comunes s’allarguen d’1 a 3 anys.

«La presó no impedeix que es produeixin actes antisocials. Multiplica el seu número. No millora a aquells que passen darrere els seus murs. Per molt que es reformin, les presons seguiran sent llocs de repressió que faran al pres cada vegada menys apte per viure en comunitat. Les presons degraden la societat, han de desaparèixer.»
Piotr Kropotkin

Fins que la repressió es converteixi en no res,
A terra els murs de les presons!