Les volem lliures! Les volem a prop!

C2XYZC0XAAAO-5p

Dissabte 21/1/17, manifestació solidària amb les companyes empresonades a Alemanya acusades d’expropiar bancs.

A les 12.00 h a la plaça del Diamant (Vila de Gràcia).

«No caurem en els seus jocs d’innocent o culpable, no ens importa. No són víctimes, són lluitadores, i en dies com el pròxim 23 de gener quan comenci el judici, ens reafirmem una vegada més, rebutjant aquestes categories i teixint lligams de solidaritat i rebel·lia. Per això, animem a totes a solidaritzar-se amb elles el dissabte 21 de gener als carrers dels vostres pobles, barris, ciutats o viles per a què es visibilitzi el cas que té a les companyes segrestades.

LES ANARQUISTES PRESES A ALEMANYA NO ESTAN SOLES

LES VOLEM LLIURES

LES VOLEM A PROP»

https://solidaritatrebel.noblogs.org

Concentració solidària Boicot a El Corte Inglés

boic

Dijous 19 de maig, Boicot a El Corte Inglés!

Concentració solidària amb les vaguistes represaliades pel 29M

A les 19.00 h a Gran de Gràcia 29 (davant l’Opencor)

En solidaritat amb les companyes, en rebuig als escorcolls i la detenció d’aquest matí

Untitled-1

En solidaritat amb les anarquistes represaliades, en rebuig als escorcolls i la detenció d’aquest matí

En l’actual context d’enduriment de la legislació a tots els nivells i augment de la repressió policial contra els moviments socials; en el marc del procés de blindatge de l’Estat en contra de qualsevol intent de qüestionar-lo i en mig de la campanya mediàtica, policial i política per aterrir a la població amb les amenaces de terrorisme¹, avui, dimecres 13 d’Abril, des de les cinc de la matinada, els cossos repressius de l’Estat han protagonitzat el darrer cop contra la dissidència anarquista.

Els Mossos d”Esquadra, per ordre del Jutjat Central d’Instrucció núm. 3 de l’Audiencia Nacional espanyola, han escorcollat el Centre Social Okupat Blokes Fantasma, al barri de la Salut, un domicili al carrer Ros de Olano de la Vila de Gràcia i un habitatge al carrer dels Agudells, al Carmel, d’on s’han endut detinguda a una persona, que ha estat traslladada a la comissaria de les Corts. La companya està encara a l’espera que el seu advocat pugui conèixer les acusacions que se li imputen, desconegudes a hores d’ara. Tot i això, sabem que serà traslladada a Madrid, per ser posteriorment extraditada a Alemanya, en compliment d”una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat d”aquest estat.

Vingui d’on vingui l’ordre, sigui quina sigui l’excusa, no ens enganyen pas respecte a les seves intencions. El que volen és normalitzar el totalitarisme, volen que ens acostumem a què ens puguin esbotzar la porta de casa amb qualsevol excusa, volen que no ens sobti veure la ciutat militaritzada, amb carrers tallats i encaputxats amb fusells d’assalt a les mans. Volen que tinguem por i que callem el que sabem i el que pensem.

No ho podem permetre. Ja ens ho han arrabassat tot. Només ens queda perdre la por i prendre els carrers, que no se’ns oblidi: sempre han estat nostres!

Els terroristes més perillosos que hem vist mai són l’Estat i els seus mercenaris.

NI DOMESTICADES, NI EMMORDASSADES. SOLIDARITAT REBEL!

“Quin delicte és robar un banc comparat amb el fet de fundar-ne un?”
B. Brecht

Manifestació en rebuig als escorcolls i a la detenció

19.00 h Plaça del Diamant
Metro L3 Fontana

¹ Volem recordar que, simultàniament, a tot l’Estat s’està produint la quarta fase de l’Operación Araña (en les fases anteriors, el 2015 i 2016, es van detenir fins a 56 persones), on s’han detingut com a mínim 7 persones per expressar les seves opinions a les xarxes socials. Un altre exemple de la brutal retallada de llibertats que estem vivint actualment.

La presó existeix per fer-nos por

9ca4970ac1e74c9e4fddf15ef1930843

Què és sinó la presó? Què genera al conjunt de la població?

Por. La presó és, sense cap mena de dubte, la major arma de contenció social. És el martell que escapça els caps d’aquells que gosen aixecar-se contra les desigualtats i les injustícies que cada dia es mostren més evidents en aquesta societat.

A aquestes alçades de la història, és evident que el capitalisme genera unes desigualtats econòmiques i socials aberrants: la gran majoria de nosaltres hem de viure o malviure venent el nostre temps i força al treball, en el millor dels casos; sinó és que formem part de l’exercit d’aturats, esperant a ser explotats.

Què és allò que impedeix que nosaltres no prenguem, o millor dit, no recuperem, tot allò que necessitem per viure?

Què és allò que fa que la gran majoria de persones amb dificultats per accedir o mantenir un habitatge, no okupi un dels milers de pisos buits o simplement deixi de pagar lloguer?

Què és allò que ens priva, si tenim gana, d’anar als supermercats i agafar els productes bàsics que necessitem per subsistir?

Com és que no declarem la guerra a la PROPIETAT PRIVADA, la gran garant d’aquest sistema i de les seves desigualtats?

És la Por. La por a la multa, la por a la policia, la por al judici, la por al càstig. La por a la PRESÓ, com el més sever de tots aquests mecanismes repressius.

Així doncs, què és en definitiva la presó? Alhora que l’amenaça més gran i el major dels càstigs per a pobres i rebels, és també el pitjor xantatge per als desposseïts que no tenim res més valuós a perdre que la nostra llibertat.

Alguns ciutadans de bé creuran que a la presó hi va qui no sap comportar-se en aquesta societat: criminals i inadaptats, assassins i violadors. La realitat però, no és aquesta. La realitat és que el 80% de la població reclusa ho està per motius relacionats amb les desigualtats socials i la propietat privada, i el 99% pertany a les classes populars. Doncs què és la delinqüència en la majoria dels casos, sinó un símptoma inevitable de la injustícia social?

Una altra dada significativa és que més del 70% de les quasi 73.000 persones empresonades a l’Estat Espanyol ho està per tràfic de drogues a petita i mitjana escala o bé per robatoris relacionats amb el consum de substàncies estupefaents. I doncs, qui alimenta i permet el gran negoci del narcotràfic, del que se’n beneficien sempre unes poques fortunes en estreta col·laboració amb les forces de seguretat? El cert és, que la història recent ens ensenya que la droga, és un altra gran arma de control social, responsable de la pacificació i distracció dels elements més rebels de la nostra societat, els pobres i els marginats.

I ja per acabar, un altre fet gens casual (i que amb el panorama actual de crisi i corrupció es fa encara més evident) és que a les presons es constata sempre la vella consigna: “els rics mai no hi entren i els pobres mai en surten”. Als presidis de l’Estat Espanyol tenim una mitja de 7 anys de condemna per persona presa, una de les més altes d’Europa, xifra que contrasta dramàticament considerant que també tenim un dels índex de criminalitat més baixos del continent.

És per tot això que a l’Estat Espanyol, on l’atur, la pobresa i la despossessió de les classes mitges colpeja amb contundència, també tenim el Codi Penal més dur de la Unió Europea. És per tot això que a l’Estat Espanyol, on la desafecció i la desobediència al poder establert augmenten dia a dia, tenim una taxa de 153 reclusos per 100.000 habitants: el doble de la mitjana comunitària.

I és que tenen por. Tenen por a que perdem la por, i és per això que el populisme punitiu i l’enduriment de les condemnes estan a l’ordre del dia. Exemples d’això són la nova reforma del Codi Penal, la nova Llei de Seguretat Ciutadana (enfocada a reprimir la dissidència política a base de multes econòmiques) i la nova Llei de Seguretat Privada, la qual donarà més poders i impunitat als agents d’empreses de seguretat privada per reprimir i detenir, tot fent remuntar aquest sector, que arrossega una forta baixada de la facturació des del 2008.

Ara que el context social i econòmic ens transporta a époques passades, no està de més recordar que l’any 1936 el nombre de presos anarquistes que hi havia tancats dins la Presó Model ascendia a 6.000. Aquests 6.000 eren només un ínfima part dels milers que, en la convicció de la lluita per la revolució social, havien perdut la por. La por a la repressió, la por a la presó i, fins i tot, la por a la mort. Doncs amb por no es pot fer la revolució ni viure amb dignitat i, com bé recorda la dita popular, “Qui no arrisca, no pisca!”.

Que la por canviï de bàndol, que el suport i la solidaritat ens condueixin a la victòria.

Un cop més cridem: “Abaix la propietat privada, a terra els murs de les presons!”