L’okupació com a eina de lluita

Il·lustració “Squat pattern” del grup Da Costastraat Anarchici.

Les següents reflexions sorgeixen arran de debats interns i d’una jornada de debat, oberta a diversos col·lectius, entorn de la legalització d’alguns espais okupats de la ciutat de Barcelona i rodalia.

Des dels nostres inicis com a col·lectiu llibertari de barri l’any 2012, amb el CSO Old School com a punt de trobada i d’activitat, hem tingut una estreta relació amb la defensa de l’okupació i les seves pràctiques. Algunes de nosaltres okupem i participem d’espais okupats de fa més d’una dècada, formem part de projectes de vida comunitària o militem a l’incipient moviment en defensa de l’habitatge, que té en l’okupació una de les seves eines més efectives. Vam defensar Can Vies i el Banc Expropiat quan va ser necessari (i ho tornaríem a fer). I fa 2 anys vam impulsar, juntament amb altres veïnes de Vallcarca, l’okupació i reobertura al barri de l’Espai Comunitari La Fusteria.

Una mica de context

Un dels antics tallers d’oficis del barri, La Fusteria és l’últim edifici que queda en peu al tram inicial del carrer Argentera, al bell mig del nucli antic de Vallcarca. Després d’un intent d’enderroc per part de l’Ajuntament (que les veïnes vam aconseguir aturar) i d’un intent d’okupació per part de l’Assemblea Jove de Vallcarca (desallotjat pocs dies després), una part del veïnat va decidir que era necessari reapropiar-se d’aquest espai: tant pel seu valor històric i urbanístic com pel potencial transformador que esperàvem que pogués generar, des de la seva ubicació estratègica a la zona zero del projecte especulatiu-urbanístic que afecta el nostre barri.

Des del primer moment, el grup motor que va reobrir La Fusteria va optar pel diàleg amb el titular de l’edifici, l’Ajuntament de Barcelona, explicitant les intencions de rehabilitar l’edifici (molt deteriorat per l’intent d’enderroc)  i  convertir-lo en un punt de trobada veïnal, autogestionat i assembleari. El projecte, anomenat “espai comunitari” i no “CSO”, s’emmirallava més en les ocupacions veïnals dels anys 80 o en iniciatives com la de Can Batlló que no pas en els espais propis del moviment okupa clàssic. Un any i moltes jornades de rehabilitació més tard, els col·lectius i individualitats que componíem l’assemblea de gestió vam decidir obrir les portes a altres iniciatives i grups del barri i començar a organitzar activitats públiques. A banda de diverses xerrades i debats, La Fusteria ha sigut un espai clau en dates destacades de mobilització popular a Vallcarca, com l’1 i el 3 d’octubre, el 8 de març o el passat 1r de maig.

Arran d’unes jornades participatives organitzades a l’octubre del 2017 per l’Ajuntament, el veïnat decideix que l’edifici s’ha de salvar i conservar com a espai social. La Fusteria, originalment destinada a ser enderrocada, s’integra ara, gràcies a la pressió veïnal, dins la planificació urbanística del barri com a “futur equipament”, tot i perdre 8 metres de la nau posterior. Aquests fets comporten una sèrie de debats al si del projecte, sobre quina direcció s’ha de prendre per tal de garantir la continuïtat de l’espai. Les posicions es polaritzen entre els col·lectius partidaris d’ignorar les institucions i resistir fins l’arribada del desallotjament i els que defensen mobilitzar-se per aconseguir una cessió d’ús en règim d’autogestió.

El nostre posicionament

Com a anarquistes, ens considerem part d’un moviment popular contestatari ampli i divers, fet que implica que ens relacionem i teixim xarxa, més enllà d’etiquetes, amb col·lectius, espais i individualitats amb els quals compartim una afinitat pràctica i uns objectius comuns. Partint d’aquesta base, contemplem l’okupació com una eina pràctica més, sotmesa als objectius específics de cada context i cada cas concret. Defensem que la usurpació d’edificis (i solars!) en desús és una tàctica legítima, que pot servir per qüestionar la propietat privada i permetre, mitjançant l’acció directa, satisfer necessitats bàsiques que el sistema capitalista ens nega. Però no l’entenem com un dogma ni una finalitat en si mateixa, ni tampoc sentim que tinguem cap exclusivitat sobre aquesta eina ni que n’haguem de conservar les seves essències. De fet, valorem positivament que moviments populars amplis, com el que representen les PAH, se n’hagin apropiat i l’adaptin a les seves necessitats. Al cap i a la fi, no ens importa tant que un edifici estigui llogat, cedit, okupat o comprat: allò que valorem és la tasca social transformadora que s’hi desenvolupi dins i això està lligat al fet que hi hagi un suport social i un teixit comunitari i veïnal organitzat al seu darrera.

Així, des de les diverses sensibilitats i experiències presents al nostre col·lectiu, després de diversos debats i d’afrontar moltes contradiccions, la nostra decisió respecte a La Fusteria ha sigut apostar per donar suport a l’opció de la cessió d’ús. En aquesta decisió hem valorat tant els consensos majoritaris del veïnat, com la trajectòria i objectius del projecte des dels seus inicis, a més de l’actual estat de l’edifici, que amb prou feines hem aconseguit mantenir en peu amb molt d’esforç i patiment. Som conscients dels riscos i dificultats que encarna aquesta decisió i tenim molt clares quines són les línies vermelles que no volem traspassar. Però tenim la ferma voluntat de lluitar per conquerir un espai d’autogestió popular i autonomia que perduri a Vallcarca, cedit legalment però arrencat de les mans de les institucions i lliure de les seves ingerències i subvencions. Als anys que vénen veurem si la lluita per un barri popular triomfa o sucumbeix davant les forces de la gentrificació. Davant d’aquesta realitat, ens ha pesat més la possibilitat d’intentar mantenir una trinxera des de la qual seguir presentant batalla que no el valor de conservar uns suposats principis irreprotxables.

La història dels últims 40 anys ens ha mostrat com molts espais conquerits pel moviment veïnal han acabat generant inèrcies burocràtiques, sempre que la participació popular ha decaigut. Però des del moviment okupa també coneixem nombrosos casos en que, per falta de suport, hem acabat perdent espais, sent incapaços de defensar-los davant dels atacs de propietaris, jutjats, policia… En definitiva, només un barri popular organitzat pot ser garantia per mantenir, donar vida i fer créixer espais com La Fuste, però també com Can Vies o qualsevol CSO que tingui voluntat d’escampar pràctiques socials antagonistes: lliures de qualsevol lligam partidista i autònoms, però amb vocació explícitament social i inclusiva.

El temps dirà.

Vallcarca, juny del 2018
Heura Negra

Amb el sostre de la gent no s’hi juga!

Dissabte 26/11 es va presentar la nova Comissió d’Habitatge de l’Assemblea de Vallcarca al cantó de la plaça Uri Caballero del barri de Vallcarca.

Un membre de la Comissió va exposar breument els que seran els tres eixos de treball d’aquesta iniciativa centrada a garantir, mitjançant el suport mutu entre veïnes, l’accés a un habitatge digne al nostre barri: la lluita contra els desnonaments, contra la pobresa energètica i contra la gentrificació.

Un cop acabada la presentació, i just abans del dinar popular, es va reivindicar públicament l’okupació d’un habitatge al C/ Cambrils, propietat de l’Ajuntament (i fins ara en desús, tot i la urgent emergència habitacional que pateix la ciutat).

La pancarta desplegada des del terrat de l’edifici amb la llegenda “L’HABITATGE ÉS UN DRET COM UNA CASA” (eslògan de l’última campanya del mateix govern municipal) ens recorda que drets tan fonamentals, però tan poc respectats, com l’accés a un sostre digne es poden fer efectius mitjançant l’acció directa col·lectiva.

Si voleu participar o necessiteu ajuda, podeu posar-vos en contacte amb la Comissió d’Habitatge a través del mail a habitatgevallcarca@tutanota.com o enviant un sms al número de telèfon 604 366 238.

Amb el sostre de la gent no s’hi juga!

No al desallotjament de “La Esperanza”

H6GuniM0

Des de l’Assemblea Llibertària de Vallcarca signem el manifest en contra del desallotjament de la Comunidad “La Esperanza”, una iniciativa llençada per la Federación Anarquista de Gran Canaria que allotja més de 200 persones des de l’any 2013.

Per saber-ne més: http://www.anarquistasgc.net

Manifest:

¡No al desalojo de la Comunidad “La Esperanza”!

El pasado 14 de marzo de 2016 muchos de los vecinos que llevan habitando desde el 2013 la Comunidad “La Esperanza” (la comunidad ocupada y autogestionada más grande del Estado) recibieron una notificación del alcalde del Ayuntamiento de Santa María de Guía, Pedro Rodríguez, en la que se les indicaba que disponían de un mes para abandonar voluntariamente el inmueble, y se incoaba a las compañías suministradoras a cortarles agua y luz (agua de cubas que pagan entre todos y luz de obra que los vecinos siempre han reclamado que se les permita regularizar).

Al ayuntamiento y al alcalde no les ha importando sembrar el pánico entre las 77 familias que componen la comunidad, ni someter a una situación de angustia y desesperación a sus más de 200 habitantes; especialmente teniendo en cuenta que más de la mitad de ellos son menores. No les ha importado tampoco que esta medida (cortarles los suministros básicos y arrojarlos a la calle) supondría, de llevarse a cabo, una emergencia humanitaria de primer orden.

Sin embargo, las vecinas y vecinos han decidido reponerse de este duro golpe, se han puesto en pie, se han reorganizado y ahora lo único que necesitan es ayuda y apoyo en su lucha.

Por ello, los colectivos abajo firmantes exigimos al Ayuntamiento de Santa María de Guía y a su alcalde Pedro Rodríguez que desistan en su intento de desalojar la Comunidad “La Esperanza”. Demandamos que los vecinos no puedan ser desalojados de sus casas hasta que no se les garantice por escrito, y con todas las garantías, que se les ofrecerá una alternativa habitacional digna y asequible para sus mermados ingresos.

Hasta que esto no se cumpla los vecinos de “La Esperanza” no piensan abandonar sus viviendas. Y nosotros, todos los colectivos firmantes de este comunicado, estaremos a su lado hasta entonces.

¡No al desalojo de “La Esperanza”!

Firman:

– Federación Anarquista de Gran Canaria
– ONG Africando
– Alternariva Nacionalista Canaria
– Espacio Sociocultural Imidawen
– Sindicato Único de Trabajadores Solidaridad Obrera
– Sindicato de Trabajadores de Administración Pública de Madrid CGT
– Plataforma por la Libertad de Alfon
– Asociación Madres Contra la Represión
– Plataforma Tamaraceite 354
– AVICO, Asociación por la Vivienda de Costa del Sol
– Assamblea Llibertària Inst. La Mercé
– Colectivo Caliptra
– Sindicato de Oficios Varios de Durangaldea (Durangaldeko Sindikatoa) CNT
– Grupo Anarquista Aldatzeko Borrokan
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Ponent
– CNT Barakaldo
– SAS-Sindicato Asambleario de Sanidad de Madrid
– Assamblea Llibertària UB-Raval
– CGT Baix Penèdes
– Acción Libertaria Bierzo
– Federación Anarquista de Lanzarote
– Coordinación contra la precariedad, el empobrecimiento y la exclusión social, Baladre
– Revista Maxín
– Assamblea Llibertària del Penedès
– Guía Puede
– Colectivo Ex Presxs Sociales-COPEL
– CNT Premià de Mar
– Procés Embat
– Apoyo Mutuo
– Grupo Anarquista Apoyo Mutuo
– Federación Estudiantil Libertaria (FEL)
– Col·lectiu Bauma
– Asamblea Popular de Carabanchel 15M
– CNT Vitoria Gasteiz
– Anarxya Difusión Libertaria Xixón Asturies
– CNT Zamora
– Radio Anarquista de Berlín
– Revolución Real Ya
– Acción Social Sindical Internacionalista (ASSI)
– StopMordazas
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Segovia
– Asamblea libertaria de Carabanchel
– AnarquismoenPDF
– PAH Sant Vincenç dels Horts
– Campamento Dignidad Extremadura
– Distrito 14, Moratalaz
– PELOS Femenistas
– Grupo G.A.L. (Grupo de Arte Libertario)
– ULE (Unión Libertaria Estudiantil, de Colombia)
– Assamblea Llibertària de Lleida
– La Tarcoteca
– PAH Parla
– TheFilmMakersWithoutBorders
– Cooperativa Integral Catalana
– Equipo Jurídico Pueblos (Colombia)
– Movimiento Libertario Norte de Tenerife
– Amigas y amigos de la Revista NADA
– Asamblea Libertaria de Getafe
– Bodenfrost (Alemania)
– Izquierda Unida Canaria – Unidad Popular
– Telde Responde
– Revolución Internacional (México)
– Ruptura Colectiva (RC, México)
– Movimientos de Barrios en Defensa de la Merced (México)
– CNT Sierra Norte
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Gijón
– Global Revolution Collectivo
– Editorial Klinamen
– Federación Provincial de CGT Sevilla
– Acció Llibertària de Sants
– Sindicato de Administraciones Públicas de la Federación Local de CGT Valencia
– Marea Roja Alacant
– Marea Blanca (comarcas del sur del País Valencià)
– No Som Delicte Alacant
– Alacant Toma la Plaza 15-M
– Colectivo libertario “Nazarí” (Sevilla)
– Colectivo de acción cultural “Caja de Músicos” (Xixón)
– Movimiento Obrero Anarquista
– Gazte Asanblada de San Inazio (Asamblea de Jóvenes del Barrio de San Ignacio, Bilbao)
– Bardenas Ya! Iniciativa samblearia de antimilitarista
– Joventuts Llibertàries de Tarragona
– PAH Torrejón
– Infoladen Wels (Austria)
– CGT Tenerife
– PAH Stop Desahucios Gran Canaria
– Ritmos de Resistencia Madrid
– CSO Taucho
– Colectivo de la editorial La Hermandad
– Asamblea del Movimiento Estudiantil Canario (AMEC)
– Sembrando Ideas (distribuidora autónoma de Tenerife)
– Associació Cultural el Raval – El Lokal
– Col.lectiu A les Trinxeres
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Guadalajara
– Straight Edge Euskal Herria
– Ateneo Libertario A Engranaxe de Lugo
– Espacio Común 15M Madrid
– Ateneo Libre Autogestionado La Ortiga
– Sindicato de Oficios Varios de la CNT-AIT Lorca
– Juventudes Libertarias de Lorca
– Organización Juvenil Azarug
– Ateneu Llibertari de Reus
– Friedel54 (Alemania)
– Resistencia Popular Canarias
– PAH Vila-real
– Programa de radio “Dale al Play”
– Alasbarricadas.org
– Sindicato de Oficios Varios de CGT Segovia
– Apaga
– Liza/Liça, Mocidade (Galicia)
– Editorial Piedra Papel Libros
– Sindicato de Oficios Varios de CGT Zona Sur (Madrid)
– PAH Castellón
– PAH Canovelles
– Grupo Reflexión para la Autonomía
– Stop Represión Granada
– Asamblea Transmaricabollo de Sol
– Alternativa Sindical de Trabajadores SAT
– Colectivo ecologista Atamarazayt
– Foro Canario de Víctimas del Franquismo
– Plataforma Familiares Fusilados San Lorenzo
– Centro Social Café d’Espacio
– Anticapitalistas Canarias
– Círculo de Podemos de Moraleja de Enmedio (Madrid)
– Stop Desahucios Córdoba
– Anticapitalistes (País Valencià)
– Sindicato del Metal de CNT Madrid
– Sindicato de Oficios Varios de CNT Madrid
– CNT Lanzarote
– Acción Contra la Represión (Madrid)
– Assamblea Llibertària del Bages
– Movimiento de Barrios en Defensa de Los Pedregales (México)
– Assemblea Llibertària de Vallcarca Heura Negra (Barcelona)