I després de votar, QUÈ?

mexta7-infograficHEURA-buenoDEVERDAD

I després de votar, QUÈ?*

Carlos Taibo ho etziba a cada una de les seves xerrades: «Votis a qui votis, votis o no, això no m’importa. M’interessa més saber què fas els 364 dies restants de l’any». I és que el debat sobre el vot, l’abstenció i els partits dura d’ençà que existeix el que avui en dia coneixem com a esquerra anticapitalista.

La crítica a les votacions ha estat sempre la mateixa: serveix de res votar? Hem tirat la nostra papereta dins l’urna i ara hem d’esperar que els representats polítics facin el que prometen. Fixem-nos que facin el que facin, compleixin o no les seves promeses, hem perdut quatre anys esperant! Fixem-nos que vivim a través de les seves decisions. Si hem d’entendre que el poble és sobirà, tenim alguna cosa més a dir i a fer que esperar-nos, oi?

Les postures abstencionistes també semblen haver-se encallat en el mateix argument: no votis, ja que així legitimes que segueixin prenent decisions per part teva. Estem d’acord però, no ho seguiran fent, haguem votat o no? Algunes inclús dirien que, donat que governants en seguirem tenint fins que no canviïn molt les coses, preferim tenir els més sincers i pròxims al carrer.

Com la frase que hem citat al principi del text, nosaltres volem aportar el següent matis dins aquest debat irresolt fins ara: ens és ben igual si votes o no, però fes alguna cosa durant la resta de l’any. Si volem tenir la capacitat de decidir com seran les nostres vides, hem de començar a decidir sobre elles des del minut 0 del partit.

Veient la creixent fornada de formacions de Nova Política que han sortit a partir que el 15M es desinflés, volem tornar a posar en dubte que entrar al Parlament o als Ajuntaments pugui ser algun tipus de conquesta, però que per canviar el terreny no en tenim prou en queixar-nos.

Per això fem una crida a la participació en els espais que intenten canviar les coses des de la base a través d’implicar-nos-hi dia a dia. Hi ha mil propostes des d’on començar: els ateneus i centres socials, les assemblees hereves del 15M, les cooperatives, els mitjans d’informació lliures, les PAH’s, els sindicats de base… El fet de participar activament en aquests espais implica dues coses:

1. Aprenem a decidir. Això vol dir saber entendre els arguments de les nostres companyes, saber abstenir-se i treure consensos, saber qüestionar als altres i a tenir autocrítica.

2. A partir d’aquest aprenentatge traiem noves maneres de relacionar-nos amb altres col·lectius i espais, incloses les institucions i obtenim la força per poder cridar a una contra les injustícies o ser capaços d’aturar desnonaments o fer ús de la desobediència de manera efectiva. En definitiva, ens empoderem.

Cada decisió que prenem en aquests espais quedarà traduïda al futur com la nostra empremta, la nostra col·laboració cap a aquesta societat més justa i igualitària que tantes anhelem. No creiem que faci falta explicar de què som capaces quan estem organitzades!

*Text i infografia apareguts a La Metxa número 7, publicació de col·lectius de Vallcarca, La Salut i la Vila de Gràcia.

Leave a Reply

Your email address will not be published.