L’okupació com a eina de lluita

Il·lustració “Squat pattern” del grup Da Costastraat Anarchici.

Les següents reflexions sorgeixen arran de debats interns i d’una jornada de debat, oberta a diversos col·lectius, entorn de la legalització d’alguns espais okupats de la ciutat de Barcelona i rodalia.

Des dels nostres inicis com a col·lectiu llibertari de barri l’any 2012, amb el CSO Old School com a punt de trobada i d’activitat, hem tingut una estreta relació amb la defensa de l’okupació i les seves pràctiques. Algunes de nosaltres okupem i participem d’espais okupats de fa més d’una dècada, formem part de projectes de vida comunitària o militem a l’incipient moviment en defensa de l’habitatge, que té en l’okupació una de les seves eines més efectives. Vam defensar Can Vies i el Banc Expropiat quan va ser necessari (i ho tornaríem a fer). I fa 2 anys vam impulsar, juntament amb altres veïnes de Vallcarca, l’okupació i reobertura al barri de l’Espai Comunitari La Fusteria.

Una mica de context

Un dels antics tallers d’oficis del barri, La Fusteria és l’últim edifici que queda en peu al tram inicial del carrer Argentera, al bell mig del nucli antic de Vallcarca. Després d’un intent d’enderroc per part de l’Ajuntament (que les veïnes vam aconseguir aturar) i d’un intent d’okupació per part de l’Assemblea Jove de Vallcarca (desallotjat pocs dies després), una part del veïnat va decidir que era necessari reapropiar-se d’aquest espai: tant pel seu valor històric i urbanístic com pel potencial transformador que esperàvem que pogués generar, des de la seva ubicació estratègica a la zona zero del projecte especulatiu-urbanístic que afecta el nostre barri.

Des del primer moment, el grup motor que va reobrir La Fusteria va optar pel diàleg amb el titular de l’edifici, l’Ajuntament de Barcelona, explicitant les intencions de rehabilitar l’edifici (molt deteriorat per l’intent d’enderroc)  i  convertir-lo en un punt de trobada veïnal, autogestionat i assembleari. El projecte, anomenat “espai comunitari” i no “CSO”, s’emmirallava més en les ocupacions veïnals dels anys 80 o en iniciatives com la de Can Batlló que no pas en els espais propis del moviment okupa clàssic. Un any i moltes jornades de rehabilitació més tard, els col·lectius i individualitats que componíem l’assemblea de gestió vam decidir obrir les portes a altres iniciatives i grups del barri i començar a organitzar activitats públiques. A banda de diverses xerrades i debats, La Fusteria ha sigut un espai clau en dates destacades de mobilització popular a Vallcarca, com l’1 i el 3 d’octubre, el 8 de març o el passat 1r de maig.

Arran d’unes jornades participatives organitzades a l’octubre del 2017 per l’Ajuntament, el veïnat decideix que l’edifici s’ha de salvar i conservar com a espai social. La Fusteria, originalment destinada a ser enderrocada, s’integra ara, gràcies a la pressió veïnal, dins la planificació urbanística del barri com a “futur equipament”, tot i perdre 8 metres de la nau posterior. Aquests fets comporten una sèrie de debats al si del projecte, sobre quina direcció s’ha de prendre per tal de garantir la continuïtat de l’espai. Les posicions es polaritzen entre els col·lectius partidaris d’ignorar les institucions i resistir fins l’arribada del desallotjament i els que defensen mobilitzar-se per aconseguir una cessió d’ús en règim d’autogestió.

El nostre posicionament

Com a anarquistes, ens considerem part d’un moviment popular contestatari ampli i divers, fet que implica que ens relacionem i teixim xarxa, més enllà d’etiquetes, amb col·lectius, espais i individualitats amb els quals compartim una afinitat pràctica i uns objectius comuns. Partint d’aquesta base, contemplem l’okupació com una eina pràctica més, sotmesa als objectius específics de cada context i cada cas concret. Defensem que la usurpació d’edificis (i solars!) en desús és una tàctica legítima, que pot servir per qüestionar la propietat privada i permetre, mitjançant l’acció directa, satisfer necessitats bàsiques que el sistema capitalista ens nega. Però no l’entenem com un dogma ni una finalitat en si mateixa, ni tampoc sentim que tinguem cap exclusivitat sobre aquesta eina ni que n’haguem de conservar les seves essències. De fet, valorem positivament que moviments populars amplis, com el que representen les PAH, se n’hagin apropiat i l’adaptin a les seves necessitats. Al cap i a la fi, no ens importa tant que un edifici estigui llogat, cedit, okupat o comprat: allò que valorem és la tasca social transformadora que s’hi desenvolupi dins i això està lligat al fet que hi hagi un suport social i un teixit comunitari i veïnal organitzat al seu darrera.

Així, des de les diverses sensibilitats i experiències presents al nostre col·lectiu, després de diversos debats i d’afrontar moltes contradiccions, la nostra decisió respecte a La Fusteria ha sigut apostar per donar suport a l’opció de la cessió d’ús. En aquesta decisió hem valorat tant els consensos majoritaris del veïnat, com la trajectòria i objectius del projecte des dels seus inicis, a més de l’actual estat de l’edifici, que amb prou feines hem aconseguit mantenir en peu amb molt d’esforç i patiment. Som conscients dels riscos i dificultats que encarna aquesta decisió i tenim molt clares quines són les línies vermelles que no volem traspassar. Però tenim la ferma voluntat de lluitar per conquerir un espai d’autogestió popular i autonomia que perduri a Vallcarca, cedit legalment però arrencat de les mans de les institucions i lliure de les seves ingerències i subvencions. Als anys que vénen veurem si la lluita per un barri popular triomfa o sucumbeix davant les forces de la gentrificació. Davant d’aquesta realitat, ens ha pesat més la possibilitat d’intentar mantenir una trinxera des de la qual seguir presentant batalla que no el valor de conservar uns suposats principis irreprotxables.

La història dels últims 40 anys ens ha mostrat com molts espais conquerits pel moviment veïnal han acabat generant inèrcies burocràtiques, sempre que la participació popular ha decaigut. Però des del moviment okupa també coneixem nombrosos casos en que, per falta de suport, hem acabat perdent espais, sent incapaços de defensar-los davant dels atacs de propietaris, jutjats, policia… En definitiva, només un barri popular organitzat pot ser garantia per mantenir, donar vida i fer créixer espais com La Fuste, però també com Can Vies o qualsevol CSO que tingui voluntat d’escampar pràctiques socials antagonistes: lliures de qualsevol lligam partidista i autònoms, però amb vocació explícitament social i inclusiva.

El temps dirà.

Vallcarca, juny del 2018
Heura Negra

Comunicat davant l’1-O

Davant l’actual moment polític que vivim a Catalunya arran de la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre, des de l’Assemblea Llibertària de Vallcarca, Heura Negra, volem expressar el nostre rebuig absolut a la repressió desplegada per l’Estat espanyol durant aquests dies, així com el nostre suport a les mobilitzacions populars que estan omplint els carrers i impedint, mitjançant l’acció directa, les actuacions policials dirigides a suprimir els drets civils més bàsics.

Davant la tendència cada vegada més autoritarista del govern del PP, se’ns fa patent la necessitat urgent de provocar la ruptura del Règim del 78. Com a anarquistes, prenem el referèndum de l’1-O com una eina del tot insuficient per realitzar aquesta ruptura, però no podem passar per alt el potencial d’una mobilització desobedient i massiva als carrers, que pot esdevenir un primer pas per a decidir, entre totes, com ha de ser el futur de la nostra societat molt més enllà del que pretenen les institucions que el convoquen.

Com a llibertàries simplement no podem mantenir-nos al marge: estarem sempre al costat d’aquelles que lluitin per la llibertat i ens alçarem contra aquells que la trepitgen.

Per això emplacem a totes les persones que se sentin afins a nosaltres a defensar els seus barris i les seves companyes davant l’estat de setge, així com a organitzar-se i lluitar per a fer possible un canvi que vagi molt més lluny que el que es planteja l’1 d’octubre.

L’1-O sols és el principi, decidim-ho tot!
Només des del carrer ho aconseguirem!
Sempre amb el poble, mai amb les institucions!

Vallcarca, 21/9/2017

#1OSolsEsElPrincipi
#SempreAmbElPobleMaiAmbLesInstitucions
#DecidimhoTot
#NomésAlCarrerHoAconseguirem

..

Ante el actual momento político que vivimos en Catalunya a raíz de la convocatoria del referendum del 1 de octubre, des de la Assemblea Llibertària de Vallcarca, Heura Negra, queremos expresar nuestro rechazo absoluto a la represión desplegada por el Estado español durante estos días, así como nuestro apoyo a las movilizaciones populares que están llenando las calles e impidiendo, mediante la acción directa, las actuaciones policiales dirigidas a suprimir los derechos civiles más básicos.

Ante la tendencia cada vez más autoritarista del gobierno del PP, se nos hace patente la necesidad urgente de provocar la ruptura del Régimen del 78. Como anarquistas, tomamos el referendum del 1-O como una herramienta del todo insuficiente para realizar esta ruptura, pero no podemos pasar por alto el potencial de una movilización desobediente y masiva en las calles, que puede convertirse en un primer paso para decidir, entre todas, cómo debe ser el futuro de nuestra sociedad mucho más allá de lo que pretenden las instituciones que lo convocan.

Como libertarias simplemente no podemos mantenernos al margen: estaremos siempre al lado de aquellas que luchen por la libertad y nos alzaremos contra aquellos que la pisan.

Por esto emplazamos a todas las personas que se sientan afines a nosotras a defensar sus barrios y a sus compañeras frente del estado de sitio, así como a organizarse y luchar para hacer posible un cambio que vaya mucho más lejos que lo que se plantea el 1 de octubre.

¡El 1-O solo es el principio, decidámoslo todo!
¡Solo desde la calle lo conseguiremos!
¡Siempre con el pueblo, nunca con las instituciones!

Entrevista a Alasbarricadas.org

vallcarca1

“Entrevistamos a Heura Negra, asamblea libertaria de Vallcarca, creada en 2010 en este barrio barcelonés en proceso de gentrificación. Hablamos entre otras cuestiones de las particularidades del barrio, de cómo se ha ido creando en él un rico y variado tejido asociativo, más concretamente de la Assemblea de Vallcarca, surgida al calor del 15M y que mantiene su vitalidad centrando sus esfuerzos en una cuestión crucial para el barrio, el urbanismo.

Nos explican también la historia y actividad del colectivo, cuyos miembros además de realizar propaganda y actividades desde el mismo, participan en distintas asociaciones del barrio, ideológicamente plurales.

«En lugar de dedicar meses a coordinar manifestaciones y campañas anarquistas al uso (de las cuales seguimos participando, a pesar de todo), vimos que enfocar los esfuerzos en acciones tan simples como recuperar un solar y construir una fuente nos ponían en contacto con multitud de personas y colectivos del barrio, con los que más adelante hemos acabado tejiendo auténticas redes de afinidad, apoyo mutuo y resistencia.»”

Podeu llegir l’entrevista sencera aquí.

XX Marxa contra les presons i en solidaritat amb les persones preses

El 31 de desembre, a Barcelona, i a moltes altres ciutats del món, vivim el cap d’any d’una manera diferent.

Durant 20 anys ens hem acostat a la presó de dones de Wad-Ras, al CIE de Zona Franca i a la vella presó Model per llençar la nostra veu cap a aquelles persones que hi estan tancades i aquelles que les mantenen a dins.

“Perquè feu tot això si no serveix de res? Les presons han existit sempre! Si no hi fossin, els lladres, assassins i violadors, camparien pel món sense el càstig que es mereixen, oi?”

Ens diuen que la llei és igual per totes però el 80% de la població reclusa ho està per motius relacionats amb les desigualtats socials i la propietat privada, i el 99% pertany a les classes populars.

Ens diuen que a la presó hi va qui ha fet alguna cosa dolenta però l’estat espanyol té un dels indexos de presos més alts d’Europa. En canvi, té una de les menors tases de delinquência en el continent. Li sumem la llei mordassa?

Mentrestant…
Els veritables lladres treballen a bancs i empreses.
Els veritales assassins patrullen impunement les nostes ciutats.
Els violadors se’ls perdona i es qüestiona a les víctimes.

La presó és una arma dels rics i poderosos contra les pobres i dissidents!

Per una societat sense explotadors ni explotats, per una societat sense agresors ni víctimes, per un futur sense poderesos ni repressió.

Caminem juntes contra la presó!

https://marxapresonsbcn.noblogs.org/

Comunicat de suport amb les companyes acusades d’expropiar bancs a Alemanya

CtRenNYXEAAXjfS.jpg large

Amb aquest comunicat els col.lectius aquí presents volem manifestar la nostra solidaritat amb les companyes acusades d’una sèrie d’atracaments ocorreguts a la ciutat d’Aachen. El que aquí signem no és només una declaració de germanor, sinó també una afirmació de la nostra convicció en què, malgrat la criminalització que pateixen les companyes, reconeixem en els fets que se’ls imputa una pràctica política històricament legítima i practicada pels moviments revolucionaris, així com una mostra clara de que encara queda esperança en un temps on la persecució i la repressió estan a l’ordre del dia.

Entre els anys 2012 i 2014 es van produïr una sèrie d’atracaments a entitats bancàries de la ciutat alemanya d’Aachen. En posterioritat a aquests fets, la brigada policial encarregada de la investigació va engegar una autèntica campanya mediàtica de delació difonent públicament els detalls dels atracaments oferint recompenses a qualsevol que pogués oferir informació sobre persones sospitoses.

L’estiu de 2015 és detinguda a la frontera entre Grècia i Bulgària una companya per una euroordre emesa des d’Aachen sota l’acusació d’haver participat en un dels atracaments el juliol de 2013. Després de varis mesos de presó preventiva a Bulgària, l’extraditen a Alemanya fins ser alliberada per falta de proves. Actualment es troba de nou empresonada a la presó de Köln, després que es decidís la seva extradició des del Tribunal d’Àmsterdam el passat 15 de setembre.

El 13 d’abril d’aquest any a la ciutat de Barcelona, un gran dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra efectua 3 registres; un d’ells al Centre Social Okupat Bloques Fantasma, i els altres dos en domicilis particulars, emportant-se detinguda a una companya. La detenció s’efectua a través d’una euroordre emesa per la fiscalia d’Aachen amb l’acusació d’atracament a un banc el novembre de 2014 a la mateixa ciutat. La companya passa a disposició de l’Audiència Nacional sota l’ordre del ja tristament conegut jutge Eloy Velasco per, posteriorment, ser empresonada a Soto del Real fins la seva extradició el passat 29 de juny. Actualment es troba a l’espera de jucici a la presó de Köln.

La darrera detenció es produeix aquest 21 de juny a Barcelona, on un company és acusat d’haver participat a l’atracament de novembre de 2014, empresonat a Soto del Real i extraditat a la presó alemanya d’Aachen, on es troba en a l’espera de judici en una situació semblant a les dues companyes.

Totes aquestes detencions són producte d’una intensa i estreta col.laboració entre policies europees. Una col.laboració que es concreta a través de l’intercanvi d’informació i favors. En allò concret, la base de la investigació es fonamenta amb els rastres d’ADN que la policia alemanya decideix contrastar amb les dades de la resta de policies europees. A partir d’aquest moment s’estrenyen uns llaços policials que segueixen materialitzant-se a través d’euroordres i col.laboració tècnica.

Per altra banda, tant la premsa alemanya com la catalana i espanyola no han deixat escapar l’oportunitat d’assenyalar i desenvolupar sobre les nostres companyes el relat i interessos del poder.

Però nosaltres ens mantenim fermes, tant les nostres conviccions com el nostre propi relat:

Sigui quina sigui l’evolució del procés judicial, volem mostrar públicament el nostre suport cap a les companyes, reivindicant com a nostres els objectius polítics revolucionaris, la seva lluita i la seva activitat militant. L’intent mediàtic de convertir-les en un perill públic no podria resultar més pervers. Sobre tot quan aquesta operació de manipulació mediàtica implica presentar com a víctimes els bancs, en una inversió total de la realitat que dignifica aquells que ens han estat robant, exprimint, estafant, desnonant i retallant impunement durant anys, mentre criminalitza qui es rebel.la contra el seu ordre i s’atreveix a atacar-los.

A nosaltres ens és del tot indiferent si són realment responsables o no d’aquests atracaments. L’expropiació bancària és una pràctica èticament justa i políticament legítima, un mètode de lluita que forma part de la història dels moviments revolucionaris.

La cacera policial i mediàtica desplegada arrel d’aquests atracaments a Alemanya no ens ha de fer perdre la perspectiva ni confondre’ns d’enemic. La detenció de les nostres companyes és un motiu més per combatre aquestes èlits i el sistema que representen; un sistema únicament mogut per l’acumulació de diners en unes poques mans a expenses del patiment, la despossessió i l’explotació de la resta. Ni la persecució policial ni la propaganda massiva del règim poden ocultar allò que ja és evident per tothom, i és que, com va dir el poeta, quin delicte és robar un banc comparat amb fundar-lo?

Llibertat anarquistes preses!!

A terra els murs de les presons!!!

Si vols adherir-te al comunicat envia mail a solidaritatrebel@riseup.net

El glifosat a la premsa

w

Articles apareguts a la premsa alternativa i combativa, sobre el glifosat, l’herbicida cancerigen i altament nociu que l’Ajuntament segueix aplicant als nostres parcs i carrers fins, segons diuen, gener de 2017.

Alerta veïnal a Vallcarca contra el RoundUp, un herbicida de Monsanto d’alt risc tòxic
https://directa.cat/alerta-veinal-vallcarca-contra-roundup-…

La batalla del glifosat, crònica d’una petitíssima victòria
http://lasoli.cnt.cat/…/batalla-glifosat-cronica-duna-peti…/

Amb la salut no s’hi juga!

Glifosat ni a Vallcarca, ni enlloc.

Glifosat ni a Vallcarca, ni enlloc

grua

Dilluns, un veí del barri ens alertava¹: “El proper dijous 29 de setembre l’Ajuntament fumigarà el parc del carrer Gomis amb “Roundup”, un herbicida que és molt perillós.”

Considerat “cancerigen” per l’Organització Mundial de la Salut², el glifosat de l’empresa multinacional Monsanto  està prohibit o limitat actualment a diversos Estats, com el francès o  l’holandès. A Barcelona, arran de les denúncies del moviment ecologista³ i dels mateixos treballadors de Parcs i Jardins⁴,  el govern municipal ha decidit deixar d’aplicar-lo a partir de Gener del 2017. Mentrestant, tot i el risc que comporta per les persones i els animals, l’Ajuntament segueix emprant aquest producte ara per ara, sense més justificació aparent que la d’acabar amb l’estoc que encara queda als magatzems.

Nosaltres, com a veïnes de Vallcarca, exigim que deixi d’utilitzar-se el “Roundup”  de forma immediata. No podem permetre que es ruixin els nostres parcs i  els nostres barris amb substàncies que s’han demostrat altament  nocives.

Amb la salut no s’hi juga, no volem glifosat ni a Vallcarca ni enlloc.

#NoGlifosatVKK
#DefensemVallcarca

PS: Degut a la pressió popular, l’Ajuntament ens ha comunicat avui 28/09/16, mitjançant el twitter de Gràcia En Comú, que s’ha aturat l’aplicació del producte. Estarem atentes per confirmar que és així.

¹ https://pbs.twimg.com/media/CtSBIJVWIAEkyGp.jpg

² https://blognooficial.wordpress.com/2015/03/21/organizacion-mundial-de-la-salud-herbicida-de-monsanto-es-probablemente-cancerigeno/

³ http://www.ecologistasenaccion.org/article25203.html

https://directa.cat/actualitat/treballadores-de-parcs-jardins-denuncien-utilitzacio-dun-herbicida-toxic-produit-monsanto

Digúerem ‘No Passaran’… I no han passat

IMG_20160903_122653-1280x640

Crònica apareguda al periòdic Solidaridad Obrera.

Amb dues setmanes d’antelació, els barris de Gràcia van ser alertats de la convocatòria d’una concentració feixista per part del partit ultradretà Democracia Nacional, demanant la reobertura de la Llibreria Europa: llibreria nazi ubicada al carrer Sèneca de la Vila de Gràcia i tancada des del 9 de juliol per ordre del jutjat d’instrucció núm. 9 de Barcelona, després d’una operació on van ser detingudes quatre persones, entre elles Pedro Varela, com a cúpula directiva d’aquesta entitat encarregada de distribuir material que presumptament promou l’odi i la discriminació.

La resposta antifeixista es va traduir en dues convocatòries: una concentració als Jardinets de Gràcia organitzada amb la intenció de blocar els neonazis, encapçalada per col·lectius llibertaris i secundada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR); i una manifestació pels carrers de la Vila, sorgida des del Moviment Popular de Gràcia (MPG). L’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, al seu torn, convocava a assistir a les dues mobilitzacions.

Poc abans de les 11.00 h del matí, hora de la concentració llibertària, un ampli dispositiu de Mossos d’Esquadra identificava tant a les periodistes com a les manifestants antifeixistes que anaven arribant als Jardinets de Gràcia. Tot i l’amenaça de càrrega policial, la mobilització ha ocupat l’emplaçament de la convocatòria feixista (Jardinets amb C/ Sèneca), veient-se reforçada cap a tres quarts de dotze per la confluència amb la manifestació de l’MPG.

A les dotze i escaig, les feixistes feien acte de presència, arribant totes juntes (una trentena) per Passeig de Gràcia. Escoltades per la Brigada Mòbil, s’han apropat fins a la meitat dels Jardinets, on unes 300 persones, separades per un cordó policial, els hi han barrat el pas. Nou banderes espanyoles i cinc de Democracia Nacional, una pancarta que clamava en favor de la “libertad de expresión”, un exemplar del llibre “La Piedra Rosetta de la ciencia política: El poder supremo sin rostro”, així com discursos rescatant el vell fantasma de la “conspiración judeo-masónica-comunista internacional” (sic), conformaven la parafernàlia de les nazi-feixistes.

Les consignes antifeixistes s’han repetit durant els escassos 30 minuts que ha durat la concentració ultradretana, produint-se també el llançament d’alguna llauna i ampolla d’aigua des del bloc antifa. Ha sigut després d’aquests llançaments quan el mediador de la BRIMO ha informat que, si es tornava a llençar algun objecte, la policia carregaria per dissoldre la concentració antifeixista. Fet que finalment no ha succeït tot i que, mentre es duia a terme aquesta conversa, han volat alguns projectils més.

Un cop les ultres s’han retirat cap a Diagonal sense haver pogut ni tan sols trepitjar el punt on havien convocat la seva concentració, una petita manifestació espontània ha pujat entre aplaudiments i càntics per Major de Gràcia reivindicant una Vila de Gràcia plural, combativa i popular, desconvocant-se en arribar a l’estació de Metro de Fontana.

La convocatòria llançada des de col·lectius llibertaris no anava firmada amb la intenció de ser inclusiva, però això ha derivat en què, per a la premsa, les convocants de la protesta han sigut la CUP, Arran Gràcia i UCFR. Bona dada per reflexionar, doncs, en qui acaba rendibilitzant políticament les convocatòries en què treballem totes.

Tot i així estem contentes i satisfetes d’haver impedit, un cop més, que els nazis es passegessin pels carrers de la Rosa de Foc.

Som antifeixistes, perquè som anticapitalistes!

Feixistes ni a Gràcia, ni enlloc.

antifa-gracia

El dissabte 3 de setembre, els feixistes pretenen concentrar-se a Gràcia per exigir la reobertura de la Llibreria Europa, un centre de difusió del feixisme, ara tancat.

Com a veïnes de Gràcia, fins i tot com a veïnes de Barcelona, no ens podem permetre que aquesta cova de totalitarisme torni a obrir les seves portes.

Per respecte a totes les generacions que han lluitat per aconseguir el tancament de la Llibreria Europa, per compromís amb totes les persones caigudes en mans de la violència feixista, per solidaritat amb totes aquelles reprimides per lluitar contra el feixisme. Demostrem-los que no volem que segueixin existint.

Perquè ells són part de les clavegueres de l’Estat, perquè ells arriben on la policia no s’atreveix. Perquè com deia un cèlebre sindicalista: Quan la burgesia veu que el poder se li escapa de les mans aixeca el feixisme per a mantenir els seus privilegis.

Amb serenitat però amb fermesa.
No hi pot haver lloc perquè el seu discurs nazi-feixista, racista, masclista, homòfob i genocida s’expressi amb normalitat als nostres carrers. No els volem, ni a Gràcia ni enlloc.

Concentració antifeixista a les 11.00 h als Jardinets de Gràcia.

Els barris que volem

13731728_10208400169873229_1079405693518999872_n 13754676_1137025182987429_7184091553496302230_n

Dijous 21 de juliol a les 19.30 a la plaça Revolució de la Vila de Gràcia sortim als carrers pels barris que volem: sense especulació ni elitització!

«I ara, aquesta resistència es multiplica i s’estén. S’ha generat un moment ideal per trobar-nos i l’oportunitat d’adonar-nos que compartim la mateixa preocupació i les ganes d’oposar-nos fermament a la pressió dels inversors privats que es volen enriquir amb el nostre barri. Som molts i diversos, cada col·lectiu, entitat o associació treballa de forma diferent, però volem caminar en la mateixa direcció. I mostra d’això són la quantitat de lluites que estem duent a terme per fer de Gràcia un millor barri on viure.

Un moment excepcional per sumar forces i reivindicar que no marxem, ens quedem!»

Manifest complet: https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2016/07/07/la-gracia-que-volem-sense-especulacio-ni-elititzacio/